Com cuidar Alberginiera
Reg
L'alberginiera (Solanum melongena) és una planta de fruit amb sed constant. Necessita terra humida de manera uniforme durant tota la temporada de creixement, sobretot quan comença a fructificar, perquè les berenjenes siguin tendres i no s'arrugin. Ni l'assecat complet ni l'excés d'aigua li agraden.
Cal regar-la avui?
Introdueix el dit fins a 3 cm dins la terra. Si està sec, cal regar. Si la terra es nota humida, espera un dia més. Si el test és molt lleuger en aixecar-lo, també indica que li falta aigua. Les fulles que es posen mustigues a la tarda sovint són un senyal clar de sed.
Rega a primera hora del matí o al vespre, a la base de la planta i sense mullar les fulles. Així s'evita el míldiu i les malalties per humitat. En temps de calor, la planta pot necessitar aigua gairebé cada dia.
Excés de reg
L'alberginiera és sensible a l'excés d'aigua perquè les seves arrels necessiten oxigen per funcionar bé. Quan el substrat roman entollat, les arrels es asfixien i la planta no pot absorbir els nutrients. Aquest problema és especialment greu en testos sense forats de drenatge.
Símptomes: Fulles grogues que cauen, base del tronc tova o fosca, creixement lent, terra que fa olor de podrit i moscardons del substrat rondant la planta.
Solucions: Deixa que els primers 5 cm de terra s'assequin abans de tornar a regar. Assegura't que el test tingui forats de drenatge i que el plat no retingui aigua. Si les arrels estan toves o negres, treu la planta, retalla les parts podrides i replanta-la en substrat nou i ben drenat.
Manca de reg
Com que és una planta de fruit de creixement ràpid, l'alberginiera consumeix molta aigua per produir fulles i berenjenes. Quan li falta aigua, la planta redueix l'activitat i avorta les flors i els fruits joves abans que es desenvolupin.
Símptomes: Fulles mustigues, que es tornen toves i es doblen cap avall, flors que cauen sense fructificar i berenjenes petites, dures o amargues. A la fi, la planta pot aixecar-se de nou després de regar, però si el secat és prolongat les fulles inferiors es tornen marrons i seques.
Solucions: Rega a fons fins que l'aigua surti pel fons del test o la terra quedi humida a 10 cm. Si la terra s'ha tornat repel·lent a l'aigua, submergeix el test en aigua durant 30 minuts. Per evitar-ho, afegeix encoixinat orgànic al voltant de la planta per retenir la humitat.
Llum solar
L'alberginiera necessita molta llum per florir i fructificar. Sense sol suficient, produeix poques flors, els fruits triguen a madurar i són més petits. A l'exterior, la millor ubicació és un espai assolellat al jardí o a la terrassa, protegit del vent fort.
- Ideal: Ple sol · 6-8 hores de sol directe al dia
- Tolera: Semiombra
- El millor lloc de l'habitació: Tocant a la finestra
- Llum artificial: Si cultives l'alberginiera a l'interior, utilitza una làmpada de cultiu de espectre complet situada a 30-40 cm de les fulles, durant 12 a 14 hores al dia. Sense aquesta llum, és molt difícil que la planta fructifiqui en un habitatge.
Poca llum
L'alberginiera és una planta de sol que necessita energia lluminosa per fabricar sucres i produir flors i fruits. Amb poca llum, la planta s'allarga buscant el sol i deixa de fructificar.
Símptomes: Tiges primes i allargades que es doblen cap a la finestra, fulles de color verd pàl·lid, pocques flors, flors que cauen sense donar fruit i creixement lent.
Solucions: Col·loca la planta en el lloc més assolellat disponible, preferiblement a una finestra orientada al sud. Gira el test una vegada per setmana perquè creixi de manera equilibrada. Si no hi ha prou sol, afegeix una làmpada de cultiu com s'ha indicat abans.
Massa sol
Tot i que l'alberginiera estima el sol, la calor extrema combinada amb la llum intensa pot estressar-la, sobretot quan el substrat està sec. Les fulles i els fruits són més delicats que els d'altres plantes de sol.
Símptomes: Fulles amb taques blanquinoses o cremades, fulles que s'enrotllen i es veuen mustigues a les hores més càlides, i berenjenes amb marques marrons o superfície arrugada.
Solucions: Ombreja la planta amb una malla de 30% durant les hores més fortes, entre les 12 i les 16 h, en dies de més de 32 °C. Assegura't que el substrat tingui humitat constant i rega al matí. Si la planta està en un test, mou-la a una zona amb llum indirecta durant els dies de calor extrema.
Temperatura
L'albergínia (Solanum melongena) és una planta de clima càlid que necessita molta calor per créixer i fructificar. Es cultiva millor a l'exterior en zones on les nits no baixen dels 10 °C i en un lloc ple de sol. Traslladeu les plantes joves a fora només quan ja no hi hagi risc de gelades i la temperatura nocturna sigui constantment superior a 12 °C.
- Ideal: 18–30 °C
- Tolera: 10–38 °C
- Zones de rusticitat: 10-12 (perenne); cultivada com a anual en altres zones
Adobament
L'albergínia és una planta de fruit molt exigent en nutrients, sobretot en nitrogen durant el creixement inicial i en potassi quan comença a produir albergínies. Un sòl ric en matèria orgànica i un bon drenatge són més importants que qualsevol adob concret.
- Adob d'alliberament lent: Una aplicació a la primavera, just abans de trasplantar, barrejant-lo amb la terra. No cal repetir-ho si ja heu fet servir compost.
- Compost madur ben descompost, Fertilitzant equilibrat per a hortalisses amb potassi, com un 5-10-10 o un fertilitzant específic per a tomaqueres, Fertilitzant líquid de fruiters o d'hortalisses ric en potassi durant la fructificació
Substrat
L'albergínia prefereix un sòl ric, profund i ben drenat. Els sòls que s'encharquen fan que les arrels es pudreixin, i els sòls pobres en nutrients fan que la planta produeixi poc. Un pH proper a la neutralitat, entre 6 i 6,8, és el més adequat.
- Terra franca enriquida amb compost: Un 60% de terra franca, un 30% de compost madurat i un 10% d'arena gruixuda o perlita per millorar el drenatge.
- Substrat per a hortalisses de fruit: Torba rubia o fibra de coco, compost i una mica de perlita. Ideal per a test, amb fertilitzant orgànic de lliberació lenta incorporat.
- Sòl de l'hort ben preparat: Terra de l'hort barrejada amb 5-8 cm de compost o fem ben descompost abans de plantar, i sense restes de plantes de la mateixa família, com tomàquets o pebrots.
- pH 5.5–7
Trasplantament
L'albergínia (Solanum melongena) té una arrel pivotant profunda i una tija fràgil. Cal transplantar-la amb cura per no trencar les arrels. Quan és petita, es pot trasplantar a la fi de la primavera i, en test, també s'ha de tenir en compte el drenatge perquè no s'encharqui.
- Cada quant: Cada any, o quan les arrels surten pels forats de drenatge. Les plantes de mida gran en test poden anar bé amb un canvi de substrat cada 2 anys.
- Test nou: Plàntules: test de 10-12 cm. Planta jove: test de 20-25 cm. Planta adulta en test: mínim 30-40 litres per a una bona producció de fruits.
- Època de trasplantament: Primavera
Com trasplantar
- Col·loca una capa de graves o argila expandida al fons del test nou, i després una capa de substrat fresc.
- Treu la planta amb cura del test antic, sostenint-la per la base de la tija, no per les fulles.
- Desfes suaument les arrels exteriors amb els dits. Si estan molt enrotllades, talla-les en una o dues incisions.
- Col·loca la planta al centre del test nou al mateix nivell que tenia abans, i omple els laterals amb substrat sense deixar-lo massa compacte.
- Pressiona lleugerament el substrat i col·loca el tutor just al costat de la tija, sense clavar-lo a les arrels.
- Reg a fons fins que l'aigua surti pels forats de drenatge, i deixa escórrer el test.
Poda
La berenjena produeix fruits sobre branques noves, així que una poda moderada i ben feta sol donar millors collites que una planta deixada sense cap intervenció. Poda sempre amb eines netes i afilades per evitar contagis.
Època de poda: Primavera, Estiu
Com podar
- Quan la planta tingui uns 20 a 25 cm d'alçada, retira els brots laterals que surten per sota de la primera bifurcació. Són els anomenats xuclons.
- Deixa entre tres i quatre tiges principals ben distribuïdes i elimina la resta.
- Quan la planta arribi a uns 30 cm, pessiga l'extrem de cada tija principal per fomentar la ramificació i obtenir més flors i fruits.
- Elimina regularment les fulles grogues, malaltes o danyades, tallant just per sobre del pecíol.
- Retira els fruits deformats o amb danys molt aviat, perquè així la planta no els alimenti inútilment.
- Al final de la temporada, ja sigui a finals d'estiu o a principis de tardor, deixa de podar i deixa madurar els fruits que encara siguin aprofitables.
Propagació
Propagació per llavors · Hivern, Primavera
- Des de mitjan hivern fins a principis de primavera, omple safates de germinació amb substrat per a llavors, lleuger i ben drenat.
- Sembra les llavors de Solanum melongena a uns 0,5 cm de profunditat, una per cel·la o a una distància de 2 cm.
- Mantén el substrat humit però no entollat i col·loca les safates en un lloc càlid, entre 22 i 30 °C. Un tapet escalfador ajuda molt.
- Cobreix les safates amb una cúpula o un plàstic transparent fins que germinin, normalment entre 7 i 14 dies. Treu la cobertura en quant apareguin les primeres fulles.
- Quan les plàntules tinguin dues o tres fulles veritables, trasplanta-les a test individuals de 9 a 10 cm.
- Ofereix-los llum intensa durant 12 a 14 hores al dia, amb un llum de cultiu si no tens prou sol a la finestra.
- Endureix les plàntules durant una o dues setmanes abans de traslladar-les a l'exterior, quan les nits no baixin dels 10 °C.
Esqueixos de tija · Primavera, Estiu
- Escull una planta mare sana i vigorosa i talla un esqueix de 10 a 15 cm des de l'extrem d'una branca tendra, amb almenys dues o tres fulles.
- Retira les fulles de la part inferior de l'esqueix i deixa només les superiors.
- Opcionalment, mulla la base amb hormona d'arrelament.
- Planta l'esqueix en un test petit amb substrat humit i lleuger, enterrant-lo fins al primer nus de fulles.
- Col·loca el test en un lloc càlid i lluminós, però sense sol directe, i mantén el substrat humit.
- Cobreix-lo amb una bossa de plàstic transparent per conservar la humitat, obrint-la un cop al dia per ventilar.
- Les arrels solen aparèixer en unes dues o tres setmanes. Quan notis resistència en tirar suaument, pots començar a trasplantar-lo.
Per a la berenjena, la temperatura del substrat és més important que la de l'aire: si el sòl està per sota de 20 °C la germinació serà lenta i irregular. Un tapet escalfador és la millor inversió per obtenir bons resultats.
Sobre la planta Alberginiera
També coneguda com: albergínia, auberginia, berenjena, aubergine
- Tipus de planta: herba, anual
- Cicle de vida: Anual en la majoria de climes; perenne en zones tropicals sense gelades.
- Distribució: Originària del sud d'Àsia, probablement de la regió de l'Índia i el sud-est asiàtic.
- Alçada adulta: 60-120 cm
- Època de floració: Primavera i estiu
Mascotes · Persones
Mascotes: Lleugerament tòxica · Persones: Lleugerament tòxica. Les fulles, la tija i els fruits verds contenen solanina i altres alcaloides, tòxics si es mengen en quantitat. El fruit madur cuit es considera comestible. Segons l'ASPCA, pot causar molèsties digestives als gats i als gossos.
Problemes habituals
- Escarabat de la patata: Les larves i els adults mengen fulles i poden defoliar la planta. Revisa el revers de les fulles i retira els ous a mà.
- Àcars aranyes: Apareixen en ambients secs i calorosos i deixen les fulles amb taques grogues i teranyina fina. Augmenta la humitat i rega sovint.
- Pugó: Xucla la saba dels brots tendres i deforma les fulles. Es pot controlar amb sabó potàssic.
- Podridura de la base: Causada per fongs en substrats entollats. Evita el reg excessiu i assegura bon drenatge.
- Caiguda de flors: Les flors cauen quan fa molta calor o quan hi ha pocs pol·linitzadors. Sacseja suaument les plantes durant la floració.
Usos
En cuina, l'albergínia es prepara al forn, a la brasa, fregida, farcida o en purés com el baba ganoush. És un ingredient essencial de plats com la moussaka, el caponata i el parmigiana. En medicina tradicional índia i xinesa s'ha usat per tractar problemes de la pell i digestius, però aquest ús no té prou evidència científica.
És comestible?
El fruit madur cuit és comestible. Les fulles, les flors, les tiges i els fruits verds no s'han de menjar crus perquè contenen solanina.
Història i llegendes
Es cultiva a l'Índia des de fa més de quatre mil anys i es va estendre per l'Orient Mitjà i el Mediterrani durant l'Edat Mitjana, gràcies als àrabs. A Europa era vista amb desconfiança per alguns, i es va associar a la mala salut, però amb el temps es va convertir en un aliment popular.
Ho sabies?
Malgrat ser una fruita botànicament, a la cuina se sol tractar com una verdura. És una baia de gran mida, i el seu nom anglès 'eggplant' prové de les varietats blanques i ovoides que semblaven ous.
Preguntes freqüents
Cada quant regar Alberginiera?
cada 2 dies. L'alberginiera (Solanum melongena) és una planta de fruit amb sed constant. Necessita terra humida de manera uniforme durant tota la temporada de creixement, sobretot quan comença a fructificar, perquè les berenjenes siguin tendres i no s'arrugin. Ni l'assecat complet ni l'excés d'aigua li agraden. Introdueix el dit fins a 3 cm dins la terra. Si està sec, cal regar. Si la terra es nota humida, espera un dia més. Si el test és molt lleuger en aixecar-lo, també indica que li falta aigua. Les fulles que es posen mustigues a la tarda sovint són un senyal clar de sed.
Quanta llum necessita Alberginiera?
Ple sol (6-8 hores de sol directe al dia). L'alberginiera necessita molta llum per florir i fructificar. Sense sol suficient, produeix poques flors, els fruits triguen a madurar i són més petits. A l'exterior, la millor ubicació és un espai assolellat al jardí o a la terrassa, protegit del vent fort.
Quina temperatura prefereix Alberginiera?
18–30 °C. L'albergínia (Solanum melongena) és una planta de clima càlid que necessita molta calor per créixer i fructificar. Es cultiva millor a l'exterior en zones on les nits no baixen dels 10 °C i en un lloc ple de sol. Traslladeu les plantes joves a fora només quan ja no hi hagi risc de gelades i la temperatura nocturna sigui constantment superior a 12 °C.
Alberginiera és tòxica per a gats i gossos?
És lleugerament tòxica per a gats i gossos. Les fulles, la tija i els fruits verds contenen solanina i altres alcaloides, tòxics si es mengen en quantitat. El fruit madur cuit es considera comestible. Segons l'ASPCA, pot causar molèsties digestives als gats i als gossos.
Quins són els problemes més habituals de Alberginiera?
Escarabat de la patata: Les larves i els adults mengen fulles i poden defoliar la planta. Revisa el revers de les fulles i retira els ous a mà. Àcars aranyes: Apareixen en ambients secs i calorosos i deixen les fulles amb taques grogues i teranyina fina. Augmenta la humitat i rega sovint. Pugó: Xucla la saba dels brots tendres i deforma les fulles. Es pot controlar amb sabó potàssic. Podridura de la base: Causada per fongs en substrats entollats. Evita el reg excessiu i assegura bon drenatge. Caiguda de flors: Les flors cauen quan fa molta calor o quan hi ha pocs pol·linitzadors. Sacseja suaument les plantes durant la floració.
Quan trasplantar Alberginiera?
Cada any, o quan les arrels surten pels forats de drenatge. Les plantes de mida gran en test poden anar bé amb un canvi de substrat cada 2 anys.. L'albergínia (Solanum melongena) té una arrel pivotant profunda i una tija fràgil. Cal transplantar-la amb cura per no trencar les arrels. Quan és petita, es pot trasplantar a la fi de la primavera i, en test, també s'ha de tenir en compte el drenatge perquè no s'encharqui.
Com reproduir Alberginiera?
Propagació per llavors, Esqueixos de tija. Des de mitjan hivern fins a principis de primavera, omple safates de germinació amb substrat per a llavors, lleuger i ben drenat. Sembra les llavors de Solanum melongena a uns 0,5 cm de profunditat, una per cel·la o a una distància de 2 cm. Mantén el substrat humit però no entollat i col·loca les safates en un lloc càlid, entre 22 i 30 °C. Un tapet escalfador ajuda molt. Cobreix les safates amb una cúpula o un plàstic transparent fins que germinin, normalment entre 7 i 14 dies. Treu la cobertura en quant apareguin les primeres fulles. Quan les plàntules tinguin dues o tres fulles veritables, trasplanta-les a test individuals de 9 a 10 cm. Ofereix-los llum intensa durant 12 a 14 hores al dia, amb un llum de cultiu si no tens prou sol a la finestra. Endureix les plàntules durant una o dues setmanes abans de traslladar-les a l'exterior, quan les nits no baixin dels 10 °C.
Com s'ha escrit aquesta guia
Verdiss escriu cada guia amb IA a partir de referències botàniques i comprova l'espècie a iNaturalist i Plants of the World Online (Kew). Els lectors poden valorar cada guia a l'app.
Fonts
La informació de Verdiss és orientativa. No mengis ni facis servir mai una planta com a remei només perquè ho digui una app: consulta un professional.