Com cuidar Romaní
Reg
El romaní (Salvia rosmarinus) és una planta mediterrània adaptada a sols secs i pedregosos. Regada en excés es pudreix ràpidament, de manera que és millor quedar-se curt que passar-se. Reg profund i espaciat, i deixa que el substrat s'assequi força entre reg i reg.
Cal regar-la avui?
Introdueix el dit fins a la segona falange dins del substrat. Si està sec i solt, rega. Si nota humitat, espera uns dies més. També pots aixecar el test: si està lleuger, cal regar; si pesa molt, encara té aigua.
Al romaní li agrada quedar lleugerament assecat entre regs. Millor que el substrat estigui sec abans que mullat. A l'hivern, redueix el reg gairebé a la meitat.
Excés de reg
El romaní és sensible a l'excés d'aigua perquè les seves arrels necessiten oxigen i un sòl que drenï molt bé. Quan el substrat es manté humit, les arrels es asfixien i els fongs del sòl hi proliferen amb facilitat.
Símptomes: Fulles groguenques o marrons que cauen, tiges toves i fosques a la base, mal olor del substrat i creixement aturat.
Solucions: Deixa de regar i treu la planta del test per revisar les arrels. Retalla les arrels negres o toves amb unes tisores netes. Replanta en substrat nou i molt drenant, amb sorra o perlita, i en un test amb forats.
Manca de reg
Tot i ser resistent a la sequera, el romaní necessita reg suficient quan és jove o està en test, ja que el seu substrat s'asseca molt ràpid. Quan les arrels es queden sense aigua durant massa temps, la planta no es pot recuperar de manera completa.
Símptomes: Fulles grises, petites i cruixents que s'arrissen cap avall, branques seques i un substrat que s'encongeix i es separa de les parets del test.
Solucions: Submergeix el test en un recipient amb aigua durant una hora perquè el substrat es rehidrati de manera uniforme. Després rega normalment i retalla les branques seques, sense tocar la part verda.
Llum solar
El romaní és una planta de sol. Necessita molta llum directa per créixer compacte, desenvolupar un aroma intens i produir flors. A l'ombra es fa llarg, fràgil i perd gairebé tot el seu perfum.
- Ideal: Ple sol · 6-8 hores de sol directe al dia
- Tolera: Ple sol, Semiombra
- El millor lloc de l'habitació: Tocant a la finestra
- Llum artificial: Si la teva casa no té prou llum, utilitza un llum de cultiu de LED de espectre complet, situat a uns 15-30 cm de les fulles, durant 10 a 12 hores diàries. Sense aquest suport, el romaní d'interior acostuma a debilitar-se.
Poca llum
El romaní necessita molta llum solar per fer fotosíntesi i mantenir els seus olis aromàtics. A poca llum, les tiges s'allarguen buscant el sol i les fulles es fan més toves i menys aromàtiques.
Símptomes: Creixement allargat i fi, entrenusos separats, fulles pàl·lides i poques flors.
Solucions: Col·loca la planta en la finestra més lluminosa, preferentment orientada al sud. Gira el test cada setmana perquè creixi equilibrat i considera un llum de cultiu si cal.
Massa sol
Tot i que és una planta de sol, el romaní jove o plantat en un test petit pot patir per la calor i la radiació intensa de les ones de calor de l'estiu, sobretot en interior amb vidre.
Símptomes: Fulles que es tornen blanquinoses o cremades als costats més exposats, puntes seques i marrons i pèrdua d'humitat accelerada.
Solucions: Protegeix la planta amb una malla d'ombra lleugera durant les hores més fortes de la tarda, especialment si la temperatura supera els 35 °C. Augmenta el reg de manera moderada en aquests dies.
Temperatura
El romaní (Salvia rosmarinus) és un arbust mediterrani que prospera amb hiverns suaus i estius càlids i secs. Tolera millor el fred sec que la humitat freda, així que el més important és que el sol i el drenatge siguin bons. A l'exterior, situa'l en un lloc ben assolellat, com a mínim 6 hores de sol al dia.
- Ideal: 10–25 °C
- Tolera: -10–40 °C
- Zones de rusticitat: 7-10
Adobament
El romaní necessita molt poc fertilitzant. Creix bé en terra pobra i ben drenada, i un excés de nutrients fa que perdi l'aroma i sigui més vulnerable a malalties. El nitrogen en excés és el principal problema.
- Adob d'alliberament lent: Una vegada a l'any, a principis de primavera (març). Si el terra és molt pobre, pots afegir-hi una petita quantitat de compost. Si la planta creix bé, no cal.
- Compost madur, Fertilitzant orgànic baix en nitrogen, Fertilitzant equilibrat diluït per a plantes aromàtiques o mediterrànies, Fertilitzant específic per a herbes aromàtiques
Substrat
El romaní creix millor en sòls pobres, calcaris i molt drenants, que s'assemblen als de la seva zona d'origen a la conca mediterrània. Els sòls argilosos i humits li són perjudicials perquè les arrels es podreixen.
- Substrat mineral per a mediterrànies: Mescla de 2 parts de substrat universal sense torba o amb poca torba, 1 part de perlita o pedra pomes i 1 part d'àrid de granulometria fina.
- Substrat per a cactus i suculentes: Substrat comercial específic per a cactus, que pot millorar-se afegint un 20 % de perlita per augmentar el drenatge.
- Terra de jardí millorada: Terra franca del jardí barrejada amb un 30-40 % de grava fina o sorra de riu i una mica de compost ben madur.
- pH 6.5–8
Trasplantament
El romaní (Salvia rosmarinus) té arrels fines i profundes i no tolera bé les rels encaramullades ni l'excés d'aigua al test. Un test amb forats de drenatge és imprescindible.
- Cada quant: Cada 2-3 anys
- Test nou: Augmenta el test només 2-5 cm de diàmetre respecte al anterior; el romaní prefereix maceters una mica justos i ben drenats.
- Època de trasplantament: Primavera, Tardor
Com trasplantar
- Lliscar el romaní fora del test inclinant-lo i donant-li suaus cops als costats.
- Eliminar amb cura el substrat vell i desentrellar les arrels amb els dits.
- Retallar les arrels seques, negres o toves amb les tisores netes.
- Col·locar una capa de substrat nou al fons del test nou i centrar la planta, deixant uns 2 cm entre el cepell i la vora.
- Omplir els buits amb substrat nou i premer suaument perquè no quedin bosses d'aire.
- Regar abundantment fins que l'aigua surti pels forats i deixar escórrer bé.
Poda
El romaní (Salvia rosmarinus) brota poc de la fusta vella, així que cal podar-lo de manera regular i no retallar mai fins a la fusta nua. Talleu com a màxim un terç de la planta en una sola poda.
Època de poda: Primavera, Estiu
Com podar
- Després de la floració, retireu les flors marcides i les tiges florals fins a una fulla o brot nou.
- Retalleu les puntes dels brots per donar forma compacta, deixant un to verd al tall.
- Traieu les branques seques, malaltes o creuades que es freguen entre elles.
- Si la planta s'ha tornat molt llenyosa, rejoveniu-la podant gradualment una part cada any, sempre deixant fulles verdes.
- Eviteu podar intensament a la tardor, perquè els brots tendres poden morir amb les primeres gelades.
Propagació
Esqueixos de tija semileny · Primavera, Estiu
- Trieu una tija sana de l'any, d'uns 10 a 15 cm, sense flors i sense senyals de malaltia.
- Traieu les fulles de la meitat inferior de la tija i feu un tall net just sota un nus.
- Mulleu la base en aigua o empolseu-la lleugerament en una barreja de torba i perlita.
- Mantingueu el substrat humit però no entollat i deixeu-lo en un lloc càlid i lluminós, sense sol directe fort.
- En unes 4 a 8 setmanes apareixeran arrels; llavors trasplanteu la planta jove a una test individual.
Esqueixos de fusta dura · Tardor, Hivern
- Escolliu branquetes de fusta més gruixuda i marronosa, d'uns 15 a 20 cm.
- Feu el tall just sota un nus i retireu les fulles de la part inferior.
- Planteu-les en un substrat molt drenant, com arena barrejada amb terra per a cactus, amb la meitat de la tija enterrada.
- Col·loqueu la test en un lloc protegit de les gelades, on la temperatura no baixi dels 5 °C.
- Regueu només quan el substrat estigui gairebé sec; les arrels trigaran diversos mesos a formar-se.
Acodament · Primavera
- Trieu una branca baixa i flexible que arribi fins a terra.
- Feriu lleugerament la part de la branca que tocarà el sòl, retirant una mica de l'escorça.
- Fixeu aquest punt a terra amb una pedra o una agrafa de jardineria i cobriu-lo amb terra solta.
- Mantingueu la zona humida durant l'estació de creixement.
- Quan hagi arrelat, al cap d'un o dos mesos, separeu-la de la mare i trasplanteu-la.
El romaní és més fàcil d'arrelar del que sembla, però no el sobreregueu: un excés d'aigua és la causa més habitual de fracàs. Si la planta mare és un exemplar d'hivern, espereu a la primavera per propagar-la.
Sobre la planta Romaní
També coneguda com: romaní, rosmarí, romer, herba de la rosada
- Tipus de planta: arbust, aromàtica, perenne llenyosa
- Cicle de vida: perennial
- Distribució: Conca mediterrània: península Ibèrica, França, Itàlia, Balcans, Grècia, Turquia i nord d'Àfrica.
- Alçada adulta: 0,5-2 m
- Època de floració: De finals d'hivern a primavera; floració ocasional a la tardor
Mascotes · Persones
Mascotes: Segura · Persones: Segura. Segons l'ASPCA, el romaní no és tòxic per a gats, gossos ni cavalls. Els seus olis essencials poden irritar la boca o l'estómac si es mengen en quantitat elevada, i per això convé vigilar els animals petits que mastiquen plantes.
Problemes habituals
- Podridura d'arrel: Causada per excés de reg o substrat compacte. Les fulles es tornen grogues i la base s'enfonsa. Solució: millorar el drenatge i espaiar els regs.
- Cotxinilla farinosa: Insecte blanquinós que s'amaga a les axil·les de les fulles i xucla la saba. Es controla amb aigua amb sabó potàssic i netejant amb un bastó humit.
- Mildiu pulverulent: Taca blanca de pols a les fulles, més freqüent amb humitat alta i poca ventilació. Cal podar per airejar la planta i evitar el reg per aspersió.
- Creixement allargat: Les tiges s'estiren i les fulles es fan escasses per falta de llum. Cal situar la planta en un lloc més assolellat o afegir llum artificial.
- Pèrdua d'aroma: Les fulles tenen poc gust quan la planta es fa vella o s'ha adobat en excés. Podar, renovar esqueixos i reduir l'adob ho solucionen.
Usos
Ornamental en jardins mediterranis i com a planta de seto baix. A la cuina és una herba aromàtica molt usada amb carn, peix, patates i pa de forn. En medicina tradicional s'ha emprat com a estimulant digestiu i per a la circulació, i en perfumeria i cosmètica pels seus olis essencials. A la indústria alimentària es fa servir com a antioxidant natural en extractes d'oli i carn.
És comestible?
Les fulles fresques o seques són comestibles i s'usen com a condiment en petites quantitats. Les flors també es poden menjar per decorar amanides. Les tiges llenyoses no es consumeixen.
Història i llegendes
Els antics grecs i romans l'associaven a la memòria i la fidelitat; els estudiants es posaven branques de romaní als cabells durant els exàmens. En la tradició medieval es creia que protegia contra les malalties i els mals esperits, i a Catalunya és present en rondalles i remeis populars. Els monjos el cultivaven als monestirs per a usos medicinals i culinaris.
Ho sabies?
El nom científic Rosmarinus significa «rosada marina» en llatí, perquè creix a prop del mar on rep la humitat de la nit. Abans de la botànica moderna se'l classificava en un gènere propi, però els estudis filogenètics l'han traslladat al gènere Salvia, el de la sàlvia.
Preguntes freqüents
Cada quant regar Romaní?
cada 10 dies. El romaní (Salvia rosmarinus) és una planta mediterrània adaptada a sols secs i pedregosos. Regada en excés es pudreix ràpidament, de manera que és millor quedar-se curt que passar-se. Reg profund i espaciat, i deixa que el substrat s'assequi força entre reg i reg. Introdueix el dit fins a la segona falange dins del substrat. Si està sec i solt, rega. Si nota humitat, espera uns dies més. També pots aixecar el test: si està lleuger, cal regar; si pesa molt, encara té aigua.
Quanta llum necessita Romaní?
Ple sol (6-8 hores de sol directe al dia). El romaní és una planta de sol. Necessita molta llum directa per créixer compacte, desenvolupar un aroma intens i produir flors. A l'ombra es fa llarg, fràgil i perd gairebé tot el seu perfum.
Quina temperatura prefereix Romaní?
10–25 °C. El romaní (Salvia rosmarinus) és un arbust mediterrani que prospera amb hiverns suaus i estius càlids i secs. Tolera millor el fred sec que la humitat freda, així que el més important és que el sol i el drenatge siguin bons. A l'exterior, situa'l en un lloc ben assolellat, com a mínim 6 hores de sol al dia.
Romaní és tòxica per a gats i gossos?
És segura per a gats i gossos. Segons l'ASPCA, el romaní no és tòxic per a gats, gossos ni cavalls. Els seus olis essencials poden irritar la boca o l'estómac si es mengen en quantitat elevada, i per això convé vigilar els animals petits que mastiquen plantes.
Quins són els problemes més habituals de Romaní?
Podridura d'arrel: Causada per excés de reg o substrat compacte. Les fulles es tornen grogues i la base s'enfonsa. Solució: millorar el drenatge i espaiar els regs. Cotxinilla farinosa: Insecte blanquinós que s'amaga a les axil·les de les fulles i xucla la saba. Es controla amb aigua amb sabó potàssic i netejant amb un bastó humit. Mildiu pulverulent: Taca blanca de pols a les fulles, més freqüent amb humitat alta i poca ventilació. Cal podar per airejar la planta i evitar el reg per aspersió. Creixement allargat: Les tiges s'estiren i les fulles es fan escasses per falta de llum. Cal situar la planta en un lloc més assolellat o afegir llum artificial. Pèrdua d'aroma: Les fulles tenen poc gust quan la planta es fa vella o s'ha adobat en excés. Podar, renovar esqueixos i reduir l'adob ho solucionen.
Quan trasplantar Romaní?
Cada 2-3 anys. El romaní (Salvia rosmarinus) té arrels fines i profundes i no tolera bé les rels encaramullades ni l'excés d'aigua al test. Un test amb forats de drenatge és imprescindible.
Com reproduir Romaní?
Esqueixos de tija semileny, Esqueixos de fusta dura, Acodament. Trieu una tija sana de l'any, d'uns 10 a 15 cm, sense flors i sense senyals de malaltia. Traieu les fulles de la meitat inferior de la tija i feu un tall net just sota un nus. Mulleu la base en aigua o empolseu-la lleugerament en una barreja de torba i perlita. Mantingueu el substrat humit però no entollat i deixeu-lo en un lloc càlid i lluminós, sense sol directe fort. En unes 4 a 8 setmanes apareixeran arrels; llavors trasplanteu la planta jove a una test individual.
Com s'ha escrit aquesta guia
Verdiss escriu cada guia amb IA a partir de referències botàniques i comprova l'espècie a iNaturalist i Plants of the World Online (Kew). Els lectors poden valorar cada guia a l'app.
Fonts
La informació de Verdiss és orientativa. No mengis ni facis servir mai una planta com a remei només perquè ho digui una app: consulta un professional.