Com cuidar Rosa chinensis
Reg
La rosa de Xina (Rosa chinensis) necessita un reg profund i regular, sobretot durant la floració. Regueu a la base de la planta, sense mullar les fulles, i deixeu que la capa superficial del substrat s'assequi lleugerament entre regs. Al mmateix temps, eviteu l'encharcament, perquè les arrels s'asfixien i la planta s'afebleix. Com a regla general, unes 2 o 3 vegades per setmana en ple estiu, i molt menys a l'hivern.
Cal regar-la avui?
Introduïu el dit uns 3 cm dins del substrat. Si està sec, cal regar; si encara nota humitat, espereu un o dos dies. També podeu aixecar el test: si pesa poc, la terra està seca. Si la planta està al jardí, observeu si les fulles comencen a penjar a la fi del dia.
Reguen millor al matí, així les fulles tenen temps d'assecar-se i es redueix el risc de malalties fúngiques com el mildiu. Una capa de encoixinat (mulch) al voltant de la base ajuda a conservar la humitat del sòl.
Excés de reg
La rosa de Xina té arrels fines que necessiten oxigen; quan el substrat roman saturat, les arrels es podreixen i la planta perd la capacitat d'absorbir aigua i nutrients. Com que és una planta de floració abundant, s'hi acumula fàcilment estrès si el terreny no drena bé.
Símptomes: Fulles grogues que cauen, tiges toves o amb olor desagradable a la base, creixement aturat i presència de moixeros o mosquits del substrat.
Solucions: Deixeu assecar completament la capa superior abans de tornar a regar i espaieu els regs. Si el test no té forats de drenatge, trasplanteu-lo a un de nou amb forats i substrat aeri. En cas de podridura, retireu les arrels afectades amb tisores netes i replanteu en terra fresca.
Manca de reg
Les rosers de Xina tenen fulles amples que perden aigua per transpiració i floreixen de manera intensa, cosa que els exigeix bon subministrament hídric. Quan la terra s'asseca massa, la planta redueix el creixement i la floració per protegir-se.
Símptomes: Fulles que es tornen músties, marrons als marges i cauen, flors petites o que s'obren malament, i terra que s'aparta del marge del test.
Solucions: Regueu a fons fins que l'aigua surti pel fons del test, o immergiu el test durant uns minuts. Si el substrat s'ha separat de les parets, humitegeu-lo a poc a poc per no provocar escolament. Un cop recuperada, poda les parts seques i manteniu un reg més regular.
Llum solar
La rosa de Xina és una planta de sol que necessita molta llum per florir de manera abundant i mantenir un fullatge sa. Amb menys de 4 hores de sol directe, la floració es redueix i les tiges s'allarguen buscant la llum. Tolera una mica d'ombra a la tarda en climes càlids, però no és una planta d'ombra.
- Ideal: Ple sol · 6-8 hores de sol directe al dia
- Tolera: Ple sol, Semiombra
- El millor lloc de l'habitació: Tocant a la finestra
- Llum artificial: En interior, cal una finestra orientada al sud o a l'oest i una llum de cultiu de LED de espectre complet, situada a uns 30 cm de la planta, durant 10 a 12 hores al dia. Sense prou llum, la planta s'estiola i no floreix.
Poca llum
La rosa de Xina necessita energia lumínica per fabricar sucres i produir botons florals; amb poca llum, la fotosíntesi es debilita i la planta es consumeix sense poder florir.
Símptomes: Tiges primes i llargues que es doblen cap a la llum, fulles petites i de color verd pàl·lid, pocs o cap botó floral i creixement lent.
Solucions: Traslladeu la planta a un lloc més assolellat, idealment al jardí o a la terrassa en ple sol. Podeu fer una poda lleugera per estimular rebrots més compactes. Si és en interior, utilitzeu una llum de cultiu durant hores addicionals.
Massa sol
Encara que és una planta de sol, en climes molt càlids i secs la llum intensa de l'estiu pot cremar les fulles, sobretot si el substrat està sec i la planta està en test de color fosc o de terracota exposat.
Símptomes: Fulles amb taques marrons o blanquinoses, bordes cruixents, flors que es marceixen ràpidament i fulles que es tornen d'un verd grisenc.
Solucions: Protegiu la planta amb una malla d'ombra lleugera a les hores més fortes, entre les 12 i les 16 h, durant els dies de calor extrema. Regueu amb regularitat per mantenir la planta hidratada i traslladeu els testos de color fosc a un lloc amb ombra parcial.
Temperatura
La rosa de Bengala (Rosa chinensis) és una rosa remontant originària del sud de la Xina. Prospera amb calor suau i sol generós, però tolera millor les temperatures altes que les gelades intenses. Als hiverns freds convé protegir-la; als estius molt calorosos, cal assegurar-li humitat i ombra parcial a les hores més fortes.
- Ideal: 15–28 °C
- Tolera: -10–38 °C
- Zones de rusticitat: 6-10
Adobament
La rosa de Bengala és una rosa remontant i floreix repetidament des de la primavera fins a la tardor. Necessita nutrients constants durant tot aquest període, especialment potassi i fòsfor per mantenir la floració. Adoba quan la planta està en creixement actiu i deixa de fer-ho a finals d'estiu perquè no produeixi brots tendres abans de l'hivern.
- Adob d'alliberament lent: Una aplicació a finals d'hivern, a la fi de febrer o principis de març, abans que comenci el creixement nou.
- Adob per a roses o fertilitzant equilibrat amb potassi, com un 5-10-10 o similar, Compost madur o humus de cuca per al sòl, Fertilitzant orgànic granulat amb alt contingut de fòsfor i potassi, Fertilitzant líquid per a plantes de flor amb microelements, com el ferro i el magnesi
Substrat
La rosa de la Xina prefereix un sòl lleugerament àcid a neutre, ric en matèria orgànica i amb bon drenatge. Un substrat que s'encharca fa malbé les arrels i afavoreix les malalties fúngiques, mentre que un de massa sec no reté prou aigua per a la floració.
- Substrat per a roses: Una base de terra negra o de jardí de bona qualitat, barrejada amb compost madurat i un 15-20 % de perlita o argila expandida per millorar el drenatge.
- Terra franca de jardí: Terra franca amb matèria orgànica ben descomposta, com estella de fusta fina o fems madurs, en proporció d'un terç.
- Substrat per a test amb drenatge: Mescla de torba rossa o fibra de coco amb perlita i una part de compost, pensada per a plantes llenyoses en contenidor.
- pH 6–7.5
Trasplantament
La rosa de la Xina (Rosa chinensis) creix bé en test, però les arrels es ressenten si se les mou durant la floració. Canvia-la quan està en repòs, de preferència a finals d'autumne o a l'hivern, abans que surtin els brots nous.
- Cada quant: Cada 2-3 anys, o quan el contenidor estigui ple d'arrels
- Test nou: Un test de 5-10 cm més ample que l'anterior, amb forats de drenatge generosos
- Època de trasplantament: Tardor, Hivern
Com trasplantar
- Traieu la planta del test amb cura, estirant suaument la base de la tija; si cal, traieu el test trencant-lo.
- Sacsegeu l'excés de terra vella i reviseu les arrels: talleu les que estiguin negres, toves o malaltes.
- Col·loqueu la planta al centre del test nou, de manera que el coll quedi al mateix nivell que abans.
- Ompliu els espais laterals amb substrat nou i premeu lleugerament per eliminar bosses d'aire.
- Reguen abundantment fins que l'aigua surti pels forats de drenatge, i col·loqueu la planta en un lloc ben il·luminat.
Poda
La Rosa chinensis, també coneguda com a rosa de totes les estacions, floreix de manera repetida. Cal podar-la a finals d'hivern o a principi de primavera, quan ja no hi ha risc de gelades fortes, per tal de donar-li forma i vigor.
Època de poda: Hivern, Primavera
Com podar
- Traieu primer totes les branques mortes o malaltes, tallant fins a la fusta sana, de color verd o blanc a l'interior.
- EliminEu els rebrots que surten de la base del portaempelt, si l'arbust és empeltat.
- Escurceu les branques principals fins a deixar-ne entre tres i cinc de sanes, tallant uns 15 a 30 cm de la seva longitud.
- Feu els talls a 5 mm per sobre d'un ull orientat cap a l'exterior de l'arbust, amb una inclinació de 45 graus.
- Retireu les branques que es creuen o que creixen cap a l'interior, per deixar el centre obert.
- Després de la poda, retireu les fulles caigudes i les restes al voltant de la base per prevenir malalties.
Propagació
Esqueix de tija semileny (estiu) · Estiu
- Al juliol o l'agost, trieu tiges d'un any de l'arbust de Rosa chinensis que tinguin una mica de fusta a la base i fulles sanes.
- Talleu esqueixos de 10 a 15 cm just per sota d'un nus, amb un tall net.
- Traieu les fulles de la meitat inferior i deixeu-ne dues o tres a la part superior.
- Mulleu la base en hormona d'arrelament i planteu-la en una mescla de torba i perlita humida.
- Tapeu el test amb una bossa de plàstic transparent o poseu-lo en un hivernacle petit, a l'ombra clara.
- Reguen poc però de manera constant, i comproveu les arrels després de 4 a 6 setmanes tirant suaument.
Esqueix de tija llenyosa (hivern) · Tardor, Hivern
- Entre la caiguda de la fulla i el febrer, quan la planta és en repòs, talleu branquetes d'un any d'uns 20 a 25 cm de llargada i de gruix d'un llapis.
- Feu el tall inferior just per sota d'un nus i el superior uns centímetres per sobre d'un nus.
- Clavat-les en un terreny solt i ben drenat, a l'exterior, deixant només un parell de nusos a la superfície.
- Mantingueu la terra humida però no entollada durant la primavera.
- Al cap d'un any, trasplanteu el nou exemplar al lloc definitiu.
Empelt d'escut (estiu) · Estiu
- Utilitzeu un portaempelt robust de rosal, sovint de Rosa canina, amb el coll net i sa.
- Al matí, agafeu una branca de l'any amb un ull ben format a l'aixella d'una fulla.
- Feu una incisió en forma de T al portaempelt, separeu suaument l'escorça i introduïu-hi l'escut amb l'ull.
- Lligueu la zona amb una cinta elàstica, deixant l'ull descobert.
- Al cap de 2 o 3 setmanes, si l'escut és verd i fresc, retireu la lligadura i talleu el portaempelt just per sobre de l'empelt la primavera següent.
El rosal xinès arrela millor quan els esqueixos es prenen a la fi del període de floració i es protegeixen de les calors fortes. Si les fulles s'arruguen, afegiu més humitat ambiental sense mullar-les massa.
Sobre la planta Rosa chinensis
També coneguda com: rosa de Xina, rosa de Bengala, rosa de tots els mesos
- Tipus de planta: arbust, rosaler
- Cicle de vida: perenne
- Distribució: Originària del sud-est i est de la Xina, on creix en boscos i zones de vessant.
- Alçada adulta: 1-2 m
- Època de floració: De primavera fins a la tardor, amb floracions recurrents
Mascotes · Persones
Mascotes: Segura · Persones: Segura. Segons l'ASPCA, no és tòxica per a gats ni gossos. Les espines poden causar ferides mecàniques, però no intoxicacions.
Problemes habituals
- Oïdi: Feltre blanc pulverulent sobre fulles i brots, afavorit per humitat ambiental alta i poca ventilació.
- Taca negra: Taques negres amb vora irregular a les fulles, que provoquen la caiguda prematura del fullatge.
- Pugons: Colònies d'insectes als brots tendres que debiliten la planta i deformen les fulles.
- Cuc de l'arrel i fongs del sòl: Excés de reg i sòl compacte poden causar podridura d'arrels.
- Trips: Danys en pètals i fulles, sobretot en flors obertes durant èpoques càlides i seques.
Usos
Principalment ornamental, present en jardins, parcs i com a planta de test; també ha estat base per a la millora de rosers comercials. Els pètals s'empren en alguns preparats culinaris i aromàtics.
És comestible?
Els naps (ginyols) es poden consumir després de la cocció i són rics en vitamina C; els pètals són comestibles en quantitats petites.
Història i llegendes
A la Xina la rosa s'ha cultivat des de fa segles als jardins imperials i als monestirs, i és un símbol de bellesa i vitalitat. A Europa va arribar a finals del segle XVIII i va revolucionar la rosicultura.
Ho sabies?
Al segle XVIII els jardiners europeus van importar aquesta espècie de la Xina i la van creuar amb rosers europeus, donant origen als rosers de te i als remontants moderns.
Preguntes freqüents
Cada quant regar Rosa chinensis?
cada 5 dies. La rosa de Xina (Rosa chinensis) necessita un reg profund i regular, sobretot durant la floració. Regueu a la base de la planta, sense mullar les fulles, i deixeu que la capa superficial del substrat s'assequi lleugerament entre regs. Al mmateix temps, eviteu l'encharcament, perquè les arrels s'asfixien i la planta s'afebleix. Com a regla general, unes 2 o 3 vegades per setmana en ple estiu, i molt menys a l'hivern. Introduïu el dit uns 3 cm dins del substrat. Si està sec, cal regar; si encara nota humitat, espereu un o dos dies. També podeu aixecar el test: si pesa poc, la terra està seca. Si la planta està al jardí, observeu si les fulles comencen a penjar a la fi del dia.
Quanta llum necessita Rosa chinensis?
Ple sol (6-8 hores de sol directe al dia). La rosa de Xina és una planta de sol que necessita molta llum per florir de manera abundant i mantenir un fullatge sa. Amb menys de 4 hores de sol directe, la floració es redueix i les tiges s'allarguen buscant la llum. Tolera una mica d'ombra a la tarda en climes càlids, però no és una planta d'ombra.
Quina temperatura prefereix Rosa chinensis?
15–28 °C. La rosa de Bengala (Rosa chinensis) és una rosa remontant originària del sud de la Xina. Prospera amb calor suau i sol generós, però tolera millor les temperatures altes que les gelades intenses. Als hiverns freds convé protegir-la; als estius molt calorosos, cal assegurar-li humitat i ombra parcial a les hores més fortes.
Rosa chinensis és tòxica per a gats i gossos?
És segura per a gats i gossos. Segons l'ASPCA, no és tòxica per a gats ni gossos. Les espines poden causar ferides mecàniques, però no intoxicacions.
Quins són els problemes més habituals de Rosa chinensis?
Oïdi: Feltre blanc pulverulent sobre fulles i brots, afavorit per humitat ambiental alta i poca ventilació. Taca negra: Taques negres amb vora irregular a les fulles, que provoquen la caiguda prematura del fullatge. Pugons: Colònies d'insectes als brots tendres que debiliten la planta i deformen les fulles. Cuc de l'arrel i fongs del sòl: Excés de reg i sòl compacte poden causar podridura d'arrels. Trips: Danys en pètals i fulles, sobretot en flors obertes durant èpoques càlides i seques.
Quan trasplantar Rosa chinensis?
Cada 2-3 anys, o quan el contenidor estigui ple d'arrels. La rosa de la Xina (Rosa chinensis) creix bé en test, però les arrels es ressenten si se les mou durant la floració. Canvia-la quan està en repòs, de preferència a finals d'autumne o a l'hivern, abans que surtin els brots nous.
Com reproduir Rosa chinensis?
Esqueix de tija semileny (estiu), Esqueix de tija llenyosa (hivern), Empelt d'escut (estiu). Al juliol o l'agost, trieu tiges d'un any de l'arbust de Rosa chinensis que tinguin una mica de fusta a la base i fulles sanes. Talleu esqueixos de 10 a 15 cm just per sota d'un nus, amb un tall net. Traieu les fulles de la meitat inferior i deixeu-ne dues o tres a la part superior. Mulleu la base en hormona d'arrelament i planteu-la en una mescla de torba i perlita humida. Tapeu el test amb una bossa de plàstic transparent o poseu-lo en un hivernacle petit, a l'ombra clara. Reguen poc però de manera constant, i comproveu les arrels després de 4 a 6 setmanes tirant suaument.
Com s'ha escrit aquesta guia
Verdiss escriu cada guia amb IA a partir de referències botàniques i comprova l'espècie a iNaturalist i Plants of the World Online (Kew). Els lectors poden valorar cada guia a l'app.
Fonts
La informació de Verdiss és orientativa. No mengis ni facis servir mai una planta com a remei només perquè ho digui una app: consulta un professional.