Com cuidar Pilea peperomioides
Reg
La Pilea peperomioides, coneguda com a planta del diners xinesa, té fulles carnoses que emmagatzemen aigua als rizomes i al teixit foliar. Regula't per la terra seca abans que per un calendari fix. Un test de drenatge és imprescindible: el substrat ha de ser lleuger i el test ha de tenir un forat a la base. Rega a fons fins que l'aigua surti pel forat i després buida el plat.
Cal regar-la avui?
Introdueix el dit fins a la segona falange dins la terra. Si nota seca i pols, rega. Si encara és humida, espera. També pots aixecar el test: si es nota lleuger, la planta té prou aigua; si pesa molt, encara no toca.
Les fulles que es mantenen rígides i brillants indiquen una bona hidratació. Si veus les fulles inferiors que es tornen toves i s'arruguen, la planta necessita aigua o la terra s'ha assecat massa.
Excés de reg
La Pilea peperomioides té rizomes i arrels carnoses que es podreixen amb facilitat en un substrat saturat. Com que emmagatzema aigua a les fulles, tolera la sequera millor que l'excés d'humitat, i un excés de reg la fa més vulnerable als fongs de l'arrel.
Símptomes: Fulles grogues o transparents, sobretot les inferiors, tiges toves a la base, olor de terra mullada o podrida i mosquits del substrat.
Solucions: Deixa de regar fins que la terra estigui seca a la meitat del test. Treu la planta, retalla les arrels negres o toves amb tisores netes i trasplanta-la a un substrat nou amb perlita o pedra pomes. Si la base està molt afectada, talla un esqueix de tija sana i arrela'l en aigua.
Manca de reg
Les fulles de la Pilea peperomioides són el seu dipòsit d'aigua. Quan la terra s'asseca del tot, la planta comença a consumir-les i en perd volum i firmesa.
Símptomes: Fulles arrugades, toves i caigudes, sobretot les més velles; terra que s'aparta de les parets del test i color apagat a les fulles.
Solucions: Rega a fons per la base durant 20 minuts per humitejar tot el cepelló. Si la terra és molt repel·lent a l'aigua, submergeix el test en aigua tèbia uns 30 minuts. Un cop recuperada, redueix la freqüència del reg en la temporada freda.
Llum solar
La Pilea peperomioides creix millor amb molta llum sense sol directe fort, que pot cremar les fulles. A l'interior, una finestra orientada a l'est o a l'oest és ideal. Gira el test un quart de volta cada setmana perquè la planta creixi recta i equilibrada.
- Ideal: Llum intensa i indirecta · 4-6 hores de llum indirecta brillant al dia, o 2-3 hores de sol del matí o de la tarda
- Tolera: Semiombra, Llum intensa i indirecta
- El millor lloc de l'habitació: Tocant a la finestra
- Llum artificial: Si no hi ha prou llum natural, un tub LED de espectre complet a 20-30 cm de la planta durant 10-12 hores al dia pot mantenir-la sana durant els mesos foscos.
Poca llum
Aquesta planta procedeix de zones de muntanya de la Xina amb molta llum difusa. Sense llum suficient, el creixement s'alenteix i les tiges s'allarguen buscant la font de llum, perdent la forma compacta que la fa tan característica.
Símptomes: Tiges allargides i primes, fulles petites i separades, pèrdua del to verd intens i creixement gairebé nul.
Solucions: Mou la planta a una finestra més lluminosa, sense sol directe a mig dia. Si cal, afegeix il·luminació artificial com s'indica a l'apartat anterior i deixa de gira el test només quan la planta s'hagi reequilibrat.
Massa sol
La Pilea peperomioides no està adaptada al sol fort de migdia, perquè a la natura creix sota la cobertura d'arbres i roques. Els raigs directes escalfen les fulles carnoses i provoquen danys als teixits.
Símptomes: Taques blanquinoses o marrons a les fulles, zones seques i cruixents, i fulles que es tornen pàl·lides o amarillenques.
Solucions: Reubica la planta a una zona amb llum indirecta o protegeix la finestra amb una cortina translúcida durant les hores de més sol. Les fulles cremades no es recuperen, però la planta es renova des de les fulles noves.
Temperatura
La Pilea peperomioides, coneguda com a planta del diner xinès, prospera en ambients interiors lluminosos i frescos. Evita els canvis bruscos de temperatura i les corrents d'aire, i mantín-la lluny de radiadors i de finestres en vidre durant l'hivern.
- Ideal: 16–24 °C
- Tolera: 5–30 °C
- Zones de rusticitat: 10-12
Adobament
La Pilea peperomioides és una planta de creixement moderat que necessita pocs nutrients. Adobar-la amb moderació és més segur que excedir-se, ja que les arrels sensibles es danyen fàcilment amb sals acumulades.
- Adob d'alliberament lent: No cal habitualment. Si la planta és vella o el substrat s'ha esgotat, aplica un adob de lenta alliberació una vegada a l'any, a la primavera.
- Adob líquid equilibrat per a plantes d'interior, com un 20-20-20 o un 3-1-2, Adob de lenta alliberació en grànuls per a plantes d'interior, Humus de cuc o te de compost ben madur, en dosis molt baixes
Substrat
La Pilea peperomioides prefereix un substrat lleugerament àcid o neutre, molt ben drenat i que no retingui aigua. Les arrels necessiten oxigen per no pudrir-se.
- Substrat per a cactus i suculentes: Turba o fibra de coco amb un 40-50 % de perlita, pòmix o sorra gruixuda. Drena molt bé i s'asseca entre regs.
- Barreja casolana per a plantes d'interior: Dues parts de substrat universal de qualitat, una part de perlita i una part de pòmix o sorra de riu rentada.
- pH 6–7
Trasplantament
Test amb forats de drenatge, substrat ben airejat i un gerro de recanvi del mateix material o de terrissa porosa. La Pilea peperomioides no tolera els peus mullats.
- Cada quant: Cada 1-2 anys; la Pilea peperomioides creix ràpid i les arrels omplen el test en poc temps.
- Test nou: Augmenta només 2-3 cm de diàmetre respecte al test anterior. Un test massa gran retén humitat i pot pudrir les arrels.
- Època de trasplantament: Primavera, Estiu
Com trasplantar
- Treu la planta del test amb cura, estrenyent el gerro per la base i aguantant la tija.
- Sacseja suaument el substrat vell de les arrels i desfes els terrossos compactats amb els dits.
- Retira les arrels seques, marrons o toves i les parts podrides amb les tisores.
- Si la planta ha fet cries, pot separar-les amb les arrels que tinguin per plantar-les en testos individuals.
- Col·loca una capa de substrat fresc al fons del test nou, posa la planta al centre amb el coll al mateix nivell que abans i omple els costats amb substrat, pressionant lleugerament.
- Deixa uns 2 cm lliures fins a la vora perquè l'aigua no es desbordi en regar.
- Rega només fins que l'aigua surti pels forats i deixa escórrer completament.
Poda
El Pilea peperomioides es poda poc, perquè normalment no necessita una poda estructural. Només cal retirar fulles mortes, groguenques o danyades i tallar les tiges que s'allarguen massa. Utilitza sempre eines netes.
Època de poda: Primavera, Estiu
Com podar
- Observa la planta amb calma i identifica les fulles completament grogues o marrons, i les tiges que s'han allargat de manera desproporcionada.
- Amb unes tisores netes, talla la fulla groga o la tija llarga just a la base, sense deixar cap tall a l'aire.
- Si vols donar forma, talla la tija allargada per sobre d'un nus amb fulles sanes, així la planta brotarà de nou des d'aquell punt.
- No retiris més d'un terç de la massa foliar en una sola sessió, per no debilitar la planta.
- Després de podar, col·loca la planta en un lloc amb llum brillant però indirecta i espera uns dies abans de regar de nou si el substrat encara és humit.
- Recull els esqueixos que hagis tallat i utilitza'ls per propagar la planta, seguint els mètodes de la secció anterior.
Propagació
Esqueixos de tija amb fulles · Primavera, Estiu
- Escull una tija sana de la planta mare, idealment una que tingui com a mínim dos o tres parells de fulles, i talla-la per sota d'un nus amb unes tisores netes.
- Deixa l'esqueix reposar una o dues hores a l'aire perquè la ferida s'assequi lleugerament.
- Col·loca l'esqueix en un got amb aigua neta, de manera que només els nusos inferiors quedin submergits, i posa'l en un lloc lluminós però sense sol directe.
- Canvia l'aigua cada cinc o set dies. En unes dues o tres setmanes apareixeran arrels blanques.
- Quan les arrels tinguin uns dos o tres centímetres, planta l'esqueix en un test petit amb substrat per a cactus o per a plantes suculentes.
Fills (brots laterals) · Primavera, Estiu, Tardor
- Observa la base de la planta mare: el Pilea peperomioides produeix petits brots, anomenats fills, que surten del terra o de la base de la tija principal.
- Quan el fill tingui unes quatre o cinc fulles i una base pròpia d'uns cinc centímetres, és el moment de separar-lo.
- Amb una mà subjecta la planta mare i amb l'altra estira suaument el fill, o talla'l amb un ganivet net si les arrels estan molt enredades.
- Si el fill té poques arrels, deixa'l uns dies en un got amb aigua o planta'l directament en un test petit amb substrat ben drenant.
- Rega només quan el substrat estigui sec al tacte els primers quinze dies, perquè les arrels noves són delicades.
Divisió de la mata · Primavera
- Treu la planta mare del test amb cura i sacseja l'excés de terra per veure bé les arrels i els brots.
- Separa les parts amb les mans o amb un ganivet net, assegurant-te que cada secció conserva arrels i com a mínim dues o tres fulles.
- Planta cada divisió en un test individual amb substrat drenant i una mica de sorra o perlita.
- Regа poc durant la primera setmana i col·loca les noves plantes en un lloc amb llum indirecta brillant.
El Pilea peperomioides, també conegut com a planta de les monedes xineses, és una de les espècies més fàcils de multiplicar gràcies als fills que produeix sovint. Si la planta mare és vella i poc vigorosa, els fills són la millor manera de renovar-la.
Sobre la planta Pilea peperomioides
També coneguda com: Planta del diner xinès, Planta de les monedes, Planta del dinero, Pilea de les monedes
- Tipus de planta: herba perenne, suculenta d'interior
- Cicle de vida: perenne
- Distribució: Natural de les muntanyes del sud-oest de la Xina, sobretot de la província de Yunnan.
- Alçada adulta: 20-40 cm
- Època de floració: No floreix de manera visible en cultiu domèstic.
Mascotes · Persones
Mascotes: Segura · Persones: Segura. Segons l'ASPCA no és tòxica per a gossos, gats ni cavalls. No se n'han descrit intoxicacions importants en nens, però és recomanable no ingerir-la.
Problemes habituals
- Excés de reg: Les arrels es pudreixen i les fulles de la base es tornen toves i grogues. És el problema més habitual.
- Fulles que es tornen grogues: Sovint és senyal de reg excessiu o de substrat que no drena bé, però també pot passar per falta de llum.
- Fulles que s'inclinen i s'allarguen: Indica poca llum; la planta s'estira cap a la font de llum i perd la forma compacta.
- Cops de sol: Les fulles exposades al sol directe de migdia s'entelen i es cremen en taques marronoses.
- Àcars i cotxinilles: Poden aparèixer a l'enviament de l'interior, sobretot a l'hivern, i es controlen amb una neteja de les fulles i sabó potàssic.
Usos
Es cultiva sobretot com a planta ornamental d'interior, molt apreciada per la seva forma compacta i fàcil de cuidar. A la Xina i en altres llocs també se la considera una planta de bon averany per la forma de moneda de les fulles. No té usos industrials ni medicinals destacats.
És comestible?
not edible
Història i llegendes
Va ser descrita botànicament a principis del segle XX per botànics europeus que van estudiar la flora del sud de la Xina. La seva difusió va ser deguda a l'activitat de missioners a Yunnan, que van enviar esqueixos a Europa l'any 1946, des d'on es va estendre als jardins i les llars de tot el continent.
Ho sabies?
Els esqueixos que van arribar a Europa a mitjan segle XX van ser repartits entre amics i veïns, i així la planta es va estendre per tot el continent sense cap comerç formal. Per això l'anomenen 'planta de la pilota' i 'planta de les cries'.
Preguntes freqüents
Cada quant regar Pilea peperomioides?
cada 10 dies. La Pilea peperomioides, coneguda com a planta del diners xinesa, té fulles carnoses que emmagatzemen aigua als rizomes i al teixit foliar. Regula't per la terra seca abans que per un calendari fix. Un test de drenatge és imprescindible: el substrat ha de ser lleuger i el test ha de tenir un forat a la base. Rega a fons fins que l'aigua surti pel forat i després buida el plat. Introdueix el dit fins a la segona falange dins la terra. Si nota seca i pols, rega. Si encara és humida, espera. També pots aixecar el test: si es nota lleuger, la planta té prou aigua; si pesa molt, encara no toca.
Quanta llum necessita Pilea peperomioides?
Llum intensa i indirecta (4-6 hores de llum indirecta brillant al dia, o 2-3 hores de sol del matí o de la tarda). La Pilea peperomioides creix millor amb molta llum sense sol directe fort, que pot cremar les fulles. A l'interior, una finestra orientada a l'est o a l'oest és ideal. Gira el test un quart de volta cada setmana perquè la planta creixi recta i equilibrada.
Quina temperatura prefereix Pilea peperomioides?
16–24 °C. La Pilea peperomioides, coneguda com a planta del diner xinès, prospera en ambients interiors lluminosos i frescos. Evita els canvis bruscos de temperatura i les corrents d'aire, i mantín-la lluny de radiadors i de finestres en vidre durant l'hivern.
Pilea peperomioides és tòxica per a gats i gossos?
És segura per a gats i gossos. Segons l'ASPCA no és tòxica per a gossos, gats ni cavalls. No se n'han descrit intoxicacions importants en nens, però és recomanable no ingerir-la.
Quins són els problemes més habituals de Pilea peperomioides?
Excés de reg: Les arrels es pudreixen i les fulles de la base es tornen toves i grogues. És el problema més habitual. Fulles que es tornen grogues: Sovint és senyal de reg excessiu o de substrat que no drena bé, però també pot passar per falta de llum. Fulles que s'inclinen i s'allarguen: Indica poca llum; la planta s'estira cap a la font de llum i perd la forma compacta. Cops de sol: Les fulles exposades al sol directe de migdia s'entelen i es cremen en taques marronoses. Àcars i cotxinilles: Poden aparèixer a l'enviament de l'interior, sobretot a l'hivern, i es controlen amb una neteja de les fulles i sabó potàssic.
Quan trasplantar Pilea peperomioides?
Cada 1-2 anys; la Pilea peperomioides creix ràpid i les arrels omplen el test en poc temps.. Test amb forats de drenatge, substrat ben airejat i un gerro de recanvi del mateix material o de terrissa porosa. La Pilea peperomioides no tolera els peus mullats.
Com reproduir Pilea peperomioides?
Esqueixos de tija amb fulles, Fills (brots laterals), Divisió de la mata. Escull una tija sana de la planta mare, idealment una que tingui com a mínim dos o tres parells de fulles, i talla-la per sota d'un nus amb unes tisores netes. Deixa l'esqueix reposar una o dues hores a l'aire perquè la ferida s'assequi lleugerament. Col·loca l'esqueix en un got amb aigua neta, de manera que només els nusos inferiors quedin submergits, i posa'l en un lloc lluminós però sense sol directe. Canvia l'aigua cada cinc o set dies. En unes dues o tres setmanes apareixeran arrels blanques. Quan les arrels tinguin uns dos o tres centímetres, planta l'esqueix en un test petit amb substrat per a cactus o per a plantes suculentes.
Com s'ha escrit aquesta guia
Verdiss escriu cada guia amb IA a partir de referències botàniques i comprova l'espècie a iNaturalist i Plants of the World Online (Kew). Els lectors poden valorar cada guia a l'app.
Fonts
La informació de Verdiss és orientativa. No mengis ni facis servir mai una planta com a remei només perquè ho digui una app: consulta un professional.