Com cuidar Pelargonium × hortorum
Reg
El gerani (Pelargonium × hortorum) emmagatzema aigua en les tiges i les fulles carnoses, així que tolera millor la sequera que l'excés d'humitat. Reg a fons quan la part superior del substrat s'ha assecat, i deixa que l'aigua sobrant surti pel forat del test. Durant la floració estival necessita més aigua; a l'hivern, el reg s'ha d'espaciar molt.
Cal regar-la avui?
Introdueix un dit fins a 2-3 cm al substrat. Si està sec, rega. Si encara nota humitat, espera un o dos dies. També pots aixecar el test: si es nota molt lleuger, toca regar; si pesa força, encara no.
Regar amb el substrat de la superfície sec però el de dins encara lleugerament humit és el millor equilibri per al gerani. Evita mullar les fulles i les flors, perquè afavoreixen les malalties fúngiques.
Excés de reg
El gerani té tiges i arrels sensibles a l'asfíxia. El substrat saturat impedeix que l'arrel respiri i facilita la podridura, sobretot en test sense bon drenatge, perquè el sistema radicular es pot pudrir ràpidament en condicions humides i fredes.
Símptomes: Fulles grogues que cauen, tiges toves i fosques a la base, mal olor del substrat i creixement aturat. Pot aparèixer també botrytis, amb taques grises sobre les flors i fulles.
Solucions: Deixa assecar el substrat abans de tornar a regar i retira les parts podrides amb una tisora neta. Si la podridura és greu, trasplanta a un substrat nou i amb drenatge, i redueix el reg.
Manca de reg
Com que el gerani guarda aigua a les tiges i fulles, aguanta períodes secs, però una sequera perllongada fa que perdi vigor. Durant la floració estival, la falta d'aigua limita molt la producció de flors.
Símptomes: Fulles que es tornen flàccides, toves o amb marges marrons i seques, flors que cauen abans d'hora i substrat que s'encongeix i es separa de les parets del test.
Solucions: Rega a fons fins que l'aigua surti pel drenatge. Si el substrat s'ha encongit, pot ajudar sumergir el test en aigua durant uns minuts. Retira les fulles mortes i augmenta la freqüència de reg només quan el substrat estigui sec.
Llum solar
El gerani és una planta de sol que floreix abundantment amb molta llum. Amb poca llum creix allargat, amb tiges febles i floreix poc. A l'exterior, prefereix sol de matí o sol directe tot el dia en climes temperats.
- Ideal: Ple sol · 6-8 hores de sol directe o molt intens al dia
- Tolera: Ple sol, Semiombra, Llum intensa i indirecta
- El millor lloc de l'habitació: Tocant a la finestra
- Llum artificial: Si no té prou llum natural, un llum de creixement de LED de espectre complet a 15-30 cm de les fulles durant 12-14 hores al dia ajuda a mantenir-lo compacte i florit.
Poca llum
El gerani necessita molta llum per fer flors i mantenir les tiges compactes. Amb poca llum, la planta s'allarga buscant el sol i deixa de florir, perquè l'energia es destina a créixer en lloc de produir flors.
Símptomes: Tiges llargues i febles que es dobleguen cap a la llum, fulles petites i pàl·lides, entrenusos separats i absència o molt poques flors.
Solucions: Mou la planta a una finestra orientada al sud o a l'oest, o a l'exterior en un lloc assolellat. Gira el test cada setmana perquè creixi equilibrada i poda les tiges allargades per estimular la ramificació.
Massa sol
Encara que el gerani és una planta de sol, en climes molt càlids i sota vidre intens pot patir cremades. Les fulles i les flors es danyen quan reben sol directe a l'estiu del migdia en una finestra sense protecció, especialment si el substrat és sec.
Símptomes: Fulles amb taques blanquinoses o marrons, marges cruixents, fulles que es tornen pàl·lides o grogues i flors que es marceixen ràpidament.
Solucions: Protegeix la planta amb una cortina translúcida o desplaça-la uns metres de la finestra durant les hores de més calor. Assegura't que el substrat tingui humitat suficient i retira les fulles cremades.
Temperatura
El gerani zonal (Pelargonium × hortorum) és una planta de clima temperat i sensible a les gelades. Prospera amb temperatures suaus i lluminoses. A l'exterior, cal portar-lo a l'interior abans que arribin les primeres gelades de tardor i no tornar-lo a sortir fins que el perill de gel hagi passat a primavera.
- Ideal: 15–24 °C
- Tolera: 2–35 °C
- Zones de rusticitat: 9-11
Adobament
El gerani zonal necessita sobretot potassi i fòsfor per produir flors abundants. Un excés de nitrogen fa que la planta creixi molt en fulla i floreixi poc. Fertilitza només quan el substrat estigui humit, mai sobre terra seca.
- Adob d'alliberament lent: Una vegada a l'any, a començament de primavera, quan la planta comença a créixer de nou. Si la planta ja rep fertilitzant líquid regular, aquest pas pot ser opcional.
- Fertilitzant líquid amb un contingut alt de potassi i baix de nitrogen, per afavorir la floració, Fertilitzant específic per a gerani o per a plantes de flor, Fertilitzant de llibertat controlada amb N-P-K equilibrat per a plantes de test, Compost madur en quantitats petites, només com a complement
Substrat
El gerani zonal necessita un substrat que drenii molt bé i que retingui una mica d'humitat. La terra massa pesada o argilosa provoca pudriments al coll i a les arrels, mentre que una terra excessivament lleugera s'asseca massa de pressa.
- Substrat per a geranis: Torba rossa o fibra de coco, perlita i una mica de compost ben madur, en proporció aproximada de 2:1:1
- Mescla amb argila expandida: Substrat universal amb un 20-30% de perlita o argila expandida per evitar que la terra es compacti
- Terra de jardí millorada: Terra de jardí barrejada amb arena gruixuda i compost, només apta per a plantes situades a terra directament en zones ben drenades
- pH 5.5–7
Trasplantament
El gerani zonal (Pelargonium × hortorum) prefereix tests lleugerament justos i amb bon drenatge. Un test massa gran retè humitat i pot fer pudrir les arrels, cosa que és una de les causes més habituals de morts en aquesta espècie.
- Cada quant: Cada 1-2 anys, quan les arrels surten pels forats de drenatge o la planta s'asseca massa de pressa
- Test nou: Un test només 2-5 cm més gran que l'anterior; els gerani zonal s'hi troba millor quan les arrels omplen el test sense excés de terra
- Època de trasplantament: Primavera, Estiu
Com trasplantar
- Lliscar la planta fora del test donant-li copets als costats; si no surt, passar un ganivet per la vora interior.
- Desfer suaument la terra vella de les arrels amb els dits i treure els trossos compactats o els que estiguin foscos i tous.
- Retallar les arrels mortes o podrides amb les tisores netes, deixant les que siguin blanques i fermes.
- Col·locar una capa de substrat nou al fons del test nou, posar la planta al centre amb el coll al nivell de la vora i omplir els espais laterals.
- Pressionar lleugerament la terra perquè quedi ferma, però sense aixafar-la, i regar a fons fins que l'aigua surti pel fons.
Poda
Talla sempre amb eines netes i afilades. Retira les flors seques just per sobre de la primera fulla sana sota la inflorescència. En la poda més forta, deixa almenys dues o tres fulles per tija perquè la planta es recuperi.
Època de poda: Primavera, Estiu, Tardor
Com podar
- Retira amb els dits o amb tisores les flors marcides just per sobre de la primera fulla sana, cada una o dues setmanes durant la temporada de floració.
- Retalla les tiges llargues i esveltes per sobre d'un nus, deixant almenys dues fulles a cada branca.
- Pinça o talla les puntes de les tiges joves per fomentar la ramificació i obtenir una planta més densa.
- A la primavera, fes una poda més forta per reduir un terç o la meitat de la mida de la planta si està molt desenvolupada o desmanegada.
- A la tardor, elimina les fulles grogues o malaltes i redueix les tiges més febles abans de l'hivern si la planta passarà a l'interior.
- Desinfecta les tisores amb alcohol entre una planta i una altra per evitar contagis de malalties.
Propagació
Esqueix de tija (esqueix de punta) · Primavera, Estiu
- Tria una tija sana de la planta mare, d'uns 8 a 10 cm, amb almenys tres nusos i sense flors ni marques de malaltia.
- Talla just per sota d'un nus amb una fulla neta i afilada.
- Treu les fulles de la meitat inferior de l'esqueix i deixa-ne només una parella a la part superior.
- Opcionalment, mulla la base amb hormona d'arrelament en pols per accelerar la formació de arrels.
- Planta l'esqueix en un test petit amb substrat lleuger i ben drenat, com una barreja de terra i perlita.
- Enforteix el substrat al voltant de la tija i mantén-lo lleugerament humit, però mai xop.
- Col·loca el test en un lloc lluminós sense sol directe fort i espera unes 3 a 4 setmanes fins que aparegui resistència en tirar suaument.
Llavor (híbrid F1) · Hivern, Primavera
- Compra llavors d'un híbrid F1 de Pelargonium × hortorum, ja que les llavors de planta mare no reprodueixen fidelment els colors i la forma de la flor.
- Sembra les llavors a la superfície d'un substrat per a sembres, sense cobrir-les gaire, perquè necessiten llum per germinar.
- Mantén el substrat humit i a una temperatura d'uns 20 a 22 °C.
- Quan les plàntules tinguin dues fulles veritables, trasplanta-les amb cura a testos individuals.
- Endureix les plàntules gradualment abans de passar-les a l'exterior després de l'última gelada.
Els gerani híbrids arrelen millor en primavera i estiu, quan hi ha més llum i temperatura. Un cop arrelats, pinça la punta de la planta perquè en surtin branques noves i sigui més frondosa.
Sobre la planta Pelargonium × hortorum
També coneguda com: gerani de jardí, gerani zonal, gerani de balcó
- Tipus de planta: herba perenne, planta de flor ornamental, mata
- Cicle de vida: perenne (sovint cultivada com a anual)
- Distribució: Híbrid de cultiu que deriva d'espècies natives de Sud-àfrica, sobretot de la província del Cap; el taxó híbrid no es troba de manera natural a la natura.
- Alçada adulta: 30-60 cm
- Època de floració: De la primavera a la tardor
Mascotes · Persones
Mascotes: Tòxica · Persones: Lleugerament tòxica. Conté olis essencials i compostos com el geraniol i el linalol que poden causar vòmits, diarrea i dermatitis de contacte en gossos, gats i cavalls segons l'ASPCA. Per a humans, l'ingestió de quantitats importants pot provocar molèsties digestives lleus.
Problemes habituals
- Podridura de tija: Causada per excés de reg i mal drenatge; les tiges es tornen negres i toves a la base.
- Botrytis: Fungus que apareix amb humitat alta i poca ventilació, deixant taques marrons i moixes a les flors i fulles.
- Rovell del gerani: Taques de color ataronjat a l'anvers de les fulles, que poden fer-les caure prematurament.
- Mosca blanca: Petits insectes blancs que xuclen la saba de les fulles i deixen una melassa enganxosa.
- Manca de floració: Sovint causada per poca llum, excés de nitrogen o test massa gran.
Usos
Es cultiva sobretot com a planta ornamental per a balcons, finestres, jardineres i parterres, gràcies a la floració prolongada i la diversitat de colors. Algunes varietats s'han fet servir de manera tradicional en perfumeria i aromateràpia pels olis de les fulles.
És comestible?
No comestible en general; les fulles i les flors no es consideren aptes per al consum i poden provocar molèsties digestives.
Història i llegendes
Els geranis zonals es van començar a conrear a Europa durant el segle XVII i XVIII, quan els jardiners van importar espècies sud-africanes i les van encreuar. Des del segle XIX han estat molt populars a les finestres i balcons de les ciutats europees, i han esdevingut un símbol de la jardineria domèstica tradicional.
Ho sabies?
Les fulles i les tiges del gerani de jardí desprenen una olor característica quan es freguen, sobretot per la presència d'olis essencials; alguns cultivars s'han fet servir per aromatitzar perfums i productes de neteja.
Preguntes freqüents
Cada quant regar Pelargonium × hortorum?
cada 7 dies. El gerani (Pelargonium × hortorum) emmagatzema aigua en les tiges i les fulles carnoses, així que tolera millor la sequera que l'excés d'humitat. Reg a fons quan la part superior del substrat s'ha assecat, i deixa que l'aigua sobrant surti pel forat del test. Durant la floració estival necessita més aigua; a l'hivern, el reg s'ha d'espaciar molt. Introdueix un dit fins a 2-3 cm al substrat. Si està sec, rega. Si encara nota humitat, espera un o dos dies. També pots aixecar el test: si es nota molt lleuger, toca regar; si pesa força, encara no.
Quanta llum necessita Pelargonium × hortorum?
Ple sol (6-8 hores de sol directe o molt intens al dia). El gerani és una planta de sol que floreix abundantment amb molta llum. Amb poca llum creix allargat, amb tiges febles i floreix poc. A l'exterior, prefereix sol de matí o sol directe tot el dia en climes temperats.
Quina temperatura prefereix Pelargonium × hortorum?
15–24 °C. El gerani zonal (Pelargonium × hortorum) és una planta de clima temperat i sensible a les gelades. Prospera amb temperatures suaus i lluminoses. A l'exterior, cal portar-lo a l'interior abans que arribin les primeres gelades de tardor i no tornar-lo a sortir fins que el perill de gel hagi passat a primavera.
Pelargonium × hortorum és tòxica per a gats i gossos?
És tòxica per a gats i gossos: mantén-la fora del seu abast. Conté olis essencials i compostos com el geraniol i el linalol que poden causar vòmits, diarrea i dermatitis de contacte en gossos, gats i cavalls segons l'ASPCA. Per a humans, l'ingestió de quantitats importants pot provocar molèsties digestives lleus.
Quins són els problemes més habituals de Pelargonium × hortorum?
Podridura de tija: Causada per excés de reg i mal drenatge; les tiges es tornen negres i toves a la base. Botrytis: Fungus que apareix amb humitat alta i poca ventilació, deixant taques marrons i moixes a les flors i fulles. Rovell del gerani: Taques de color ataronjat a l'anvers de les fulles, que poden fer-les caure prematurament. Mosca blanca: Petits insectes blancs que xuclen la saba de les fulles i deixen una melassa enganxosa. Manca de floració: Sovint causada per poca llum, excés de nitrogen o test massa gran.
Quan trasplantar Pelargonium × hortorum?
Cada 1-2 anys, quan les arrels surten pels forats de drenatge o la planta s'asseca massa de pressa. El gerani zonal (Pelargonium × hortorum) prefereix tests lleugerament justos i amb bon drenatge. Un test massa gran retè humitat i pot fer pudrir les arrels, cosa que és una de les causes més habituals de morts en aquesta espècie.
Com reproduir Pelargonium × hortorum?
Esqueix de tija (esqueix de punta), Llavor (híbrid F1). Tria una tija sana de la planta mare, d'uns 8 a 10 cm, amb almenys tres nusos i sense flors ni marques de malaltia. Talla just per sota d'un nus amb una fulla neta i afilada. Treu les fulles de la meitat inferior de l'esqueix i deixa-ne només una parella a la part superior. Opcionalment, mulla la base amb hormona d'arrelament en pols per accelerar la formació de arrels. Planta l'esqueix en un test petit amb substrat lleuger i ben drenat, com una barreja de terra i perlita. Enforteix el substrat al voltant de la tija i mantén-lo lleugerament humit, però mai xop. Col·loca el test en un lloc lluminós sense sol directe fort i espera unes 3 a 4 setmanes fins que aparegui resistència en tirar suaument.
Com s'ha escrit aquesta guia
Verdiss escriu cada guia amb IA a partir de referències botàniques i comprova l'espècie a iNaturalist i Plants of the World Online (Kew). Els lectors poden valorar cada guia a l'app.
Fonts
La informació de Verdiss és orientativa. No mengis ni facis servir mai una planta com a remei només perquè ho digui una app: consulta un professional.