Com cuidar Passiflora edulis
Reg
La Passiflora edulis, coneguda com a granadilla o fruita de la passió, és una planta tropical de fulla caduca en climes freds i perenne en zones càlides. Necessita un substrat que drenï bé i que no es quedi entollat, però que mantingui una humitat constant durant la temporada de creixement. Redueix el reg a l'hivern, quan el creixement s'alenteix i les arrels absorbeixen menys aigua.
Cal regar-la avui?
Introdueix el dit fins a 3 cm dins del substrat. Si està sec, regaràs; si encara nota humitat, espera. També pots aixecar el test: si és lleuger, té poca aigua i cal regar-la. Com que és una planta de creixement ràpid, en època de calor pot necessitar aigua gairebé cada dia en test petit.
Rega a primera hora del matí perquè les fulles tinguin temps d'assecar-se i es redueixi el risc de malalties fúngiques. Evita mullar les fulles i el coll de la planta.
Excés de reg
La granadilla és sensible a l'excés d'aigua perquè les seves arrels fines es malmeten amb facilitat en substrats saturats i poden desenvolupar podridura. Com que és una planta vigorosa, l'excés d'humitat sovint es nota abans en les fulles que en la tija.
Símptomes: Fulles grogues que cauen, tija tova o amb olor desagradable a la base, creixement lent i substrat que roman humit molts dies.
Solucions: Deixa que el substrat s'assequi als primers 3 cm abans de tornar a regar. Assegura't que el test tingui forats de drenatge i buida sempre el plat. Si les arrels semblen fosques o toves, treu la planta, retalla les parts podrides i replanta en substrat nou i sec.
Manca de reg
La Passiflora edulis té fulles grans amb molta transpiració, de manera que perd aigua ràpidament en dies càlids i ventosos. Una falta de reg prolongada redueix la floració i la producció de fruita, que és el que més es valora d'aquesta espècie.
Símptomes: Fulles que es marcin, s'enrotllen o perden brillantor, puntes seques i marronoses, flors que cauen abans d'obrir-se i creixement aturat.
Solucions: Rega a fons fins que l'aigua surti pel drenatge i repeteix si cal. Si el substrat s'ha separat del test, submergeix el test en aigua 20 minuts. A partir d'aquí, augmenta la freqüència de reg en calor i vigila la humitat amb el dit.
Llum solar
La granadilla necessita molta llum per florir i fructificar. A l'exterior, un lloc assolellat i protegit del vent és ideal. Quan la llum és insuficient, la planta creix molt en llargada però dona poques flors i fruits. En interior, cal situar-la en el lloc més lluminós possible.
- Ideal: Ple sol · 6-8 hores de sol directe al dia
- Tolera: Ple sol, Semiombra
- El millor lloc de l'habitació: Tocant a la finestra
- Llum artificial: Si no rep prou llum natural, es pot complementar amb llum LED de espectre de creixement durant 10 a 12 hores al dia. Col·loca el focus a uns 30 cm de les fulles i ajusta l'altura segons la resposta de la planta.
Poca llum
La Passiflora edulis és una liana que busca la llum per créixer i florir. Amb poca llum, els seus tiges s'allarguen de forma fina i feble mentre les fulles es fan més petites i separades, cosa que disminueix la capacitat de produir flors i fruits.
Símptomes: Creixement molt allargat i prim, entrenusos separats, fulles pàl·lides o de color verd clar, absència de flors o caiguda de botons florals.
Solucions: Mou la planta a un lloc més assolellat, preferiblement a l'exterior durant la primavera i l'estiu. Si és a interior, situa-la a la finestra més lluminosa i gira el test cada setmana perquè creixi de manera uniforme. Pot afegir-hi llum artificial durant els mesos foscos.
Massa sol
Tot i que és una planta de sol, en climes molt càlids i secs la llum intensa de migdia pot cremar les fulles, que són fines i amb molta superfície. L'estrès per calor i radiació també fa que la planta perdi aigua més ràpidament.
Símptomes: Taques blanquinoses o marronoses a les fulles, fulles amb aspecte cremat o rostit, bordes secs i fulles que s'enrotllen cap amunt.
Solucions: Protegeix la planta amb una malla d'ombra lleugera durant les hores de més calor, entre les 12 i les 16 h, especialment si acabes de traslladar-la de lloc. Augmenta la freqüència de reg durant els episodis de calor intensa i evita que el sol de migdia toqui directament una planta acabada de fer a la intempèrie.
Temperatura
Passiflora edulis, la farigola de la passió o maracujà, és una planta tropical i subtropical que creix millor entre 18 i 30 °C. Tolera poc el fred sostingut i s'ha de protegir quan les temperatures baixen de 5 °C.
- Ideal: 18–30 °C
- Tolera: 5–38 °C
- Zones de rusticitat: 9-11
Adobament
La Passiflora edulis és una planta voraç en nutrients quan està en ple creixement i fructificació. El potassi és clau per a una bona producció de fruits, i el nitrogen s'ha de dosificar perquè no afavoreixi només el creixement de fulla.
- Adob d'alliberament lent: Una aplicació a la primavera, a l'inici de la brotada, de fertilitzant de lliberació lenta; no cal repetir-la fins a la primavera següent.
- Fertilitzant líquid equilibrat NPK 1-1-1 o similar per a plantes amb flor, Fertilitzant rica en potassi (per exemple NPK 5-10-10 o similar) durant la floració i la fructificació, Compost ben descompost com a matèria orgànica de base, Fertilitzant de lliberació lenta granulat per a plantes enfiladisses
Substrat
La Passiflora edulis prefereix un sòl fèrtil, ric en matèria orgànica i amb bon drenatge. Les arrels no toleren l'aigua estancada, que afavoreix la podridura del coll i de les arrels. El pH ideal està entre lleugerament àcid i neutre.
- Substrat per a cactus i suculentes modificat: Una part de substrat universal, una part de perlita o pòmice i una part d'argila expandida o grava fina.
- Substrat universal enriquit amb matèria orgànica: Substrat universal de bona qualitat barrejat amb un 20-30% de compost de fulla o humus de llombriu i un 20% de perlita.
- Terra de jardí franca amb compost (per a cultiu a terra): Terra franca del jardí barrejada amb compost madur i una mica d'arena gruixuda per millorar el drenatge.
- pH 5.5–7
Trasplantament
La Passiflora edulis, coneguda com a maracujà o fruita de la passió, té arrels fines i superficials que es molesten amb facilitat. Cal fer els canvis de test amb cura, sense desfer el cep, i sempre amb un test amb forats de drenatge.
- Cada quant: Cada 1-2 anys en plantes joves; cada 2-3 anys quan la planta ja és adulta
- Test nou: Un test de 2-3 cm més ample que l'anterior en cada canvi; les plantes adultes poden necessitar testos de 30-40 cm de diàmetre o més
- Època de trasplantament: Primavera, Estiu
Com trasplantar
- Traieu la planta del test amb cura: inclineu el test i doneu-li suaus copades als costats; si cal, empenyeu el cep des del fons pels forats de drenatge.
- Desfeu suaument el terròs amb els dits, sense arrencar les arrels fines. Traieu el substrat vell que estigui compactat o malalt.
- Talleu les arrels seques, negres o trencades amb tisores netes i desinfectades. No cal podar arrels sanes.
- Poseu una capa de graves al fons del test nou perquè l'aigua no s'encharqui, i després una capa de substrat nou.
- Col·loqueu la planta al centre, amb el coll de l'arrel al mateix nivell que tenia abans, i ompliu els buits amb substrat nou prement-lo lleugerament.
- Regueu abundantment fins que l'aigua surti pels forats i ubiqueu la planta en un lloc semi-ombrejat durant una setmana.
Poda
La passiflora de fruit de la passió fructifica majoritàriament en brots nous de la temporada. Per això, la poda principal es fa a la primavera, just abans que comenci el creixement actiu, i una poda de manteniment a la tardor per retirar branques danyades o malaltes.
Època de poda: Primavera, Tardor
Com podar
- A la primavera, retirar les branques seques, malaltes o trencades tallant-les fins a la fusta sana.
- Acurtar les branques laterals que s'han allargat massa, deixant entre 2 i 3 nusos per branca, per estimular la ramificació.
- Eliminar els brots que creixen cap a l'interior de la planta o que es creuen entre ells, per millorar la circulació d'aire.
- Mantenir una estructura principal de tiges fortes sobre l'espatller o l'enreixat, i retirar els xucladors que surten de la base.
- A la tardor, fer només una poda lleugera de neteja i retirar fulles i fruits podrits que hagin caigut a terra per evitar malalties.
- Assegurar-se que la passiflora no es podi durant les gelades, ja que les tiges fresques es poden danyar amb temperatures inferiors a 5 °C.
Propagació
Esqueix de tija semi-llenyosa · Primavera, Estiu
- Triar una tija semi-llenyosa sana de l'any, d'uns 10-15 cm, amb almenys dos nusos.
- Fer un tall net just per sota d'un nus amb una navalla o tisores desinfectades.
- Retirar les fulles inferiors i deixar només una o dues fulles a la part superior.
- Humitejar un substrat lleuger format per perlita i torba i fer un forat amb un llapis.
- Introduir la base de l'esqueix uns 3 cm, aplicar-hi hormona d'arrelament si es vol i mantenir-lo en un lloc càlid i lluminós, sense sol directe, a uns 22-25 °C.
- Mantenir el substrat humit però no entollat. Les arrels solen aparèixer en 3 a 6 setmanes.
Llavors · Primavera
- Extreure les llavors de la polpa d'un fruit madur, ben rentades i sense restes de polpa.
- Deixar-les assecar a l'ombra durant un o dos dies sobre paper de cuina.
- Escarificar lleugerament la coberta dura de la llavor amb una llima d'ungles o posar-les en aigua tèbia durant 24 hores.
- Sembrar-les a uns 0,5 cm de profunditat en un test amb substrat per a plàntules.
- Mantenir el substrat humit i a una temperatura d'uns 25 °C. La germinació sol trigar entre 2 i 4 setmanes.
Acodament aeri · Estiu
- Escollir una tija sana i semi-llenyosa d'uns 12 mm de diàmetre.
- Fer una incisió anular superficial d'uns 2 cm a la tija, retirant una franja de l'escorça.
- Envoltar la zona amb molsa humida i després amb plàstic transparent, lligant-lo als extrems.
- Mantenir la molsa humida durant unes 4 a 8 setmanes fins que es vegin arrels.
- Tallar la tija per sota de l'arrelament i plantar-la en un test individual.
Les tiges de la passiflora de fruit de la passió arrelen més fàcilment quan són semi-llenyoses. Si les tiges són massa tendres es podreixen i si són massa llenyoses triguen molt a arrelar. Mantenir l'esqueix en un lloc càlid i amb humitat constant fa gran part de la feina.
Sobre la planta Passiflora edulis
També coneguda com: maracujà, fruita de la passió, granadilla morada, maracujà porpra
- Tipus de planta: liana, trepadora
- Cicle de vida: perennial
- Distribució: Originària del sud-est del Brasil, el Paraguai i el nord de l'Argentina.
- Alçada adulta: 3-6 m com a liana
- Època de floració: Principalment de finals de primavera a la tardor
Mascotes · Persones
Mascotes: Segura · Persones: Segura. No es considera tòxica per a gossos, gats ni infants segons les fonts consultades; el fruit madur és comestible i les fulles i les flors no tenen toxicitat coneguda. Convé evitar que els animals mastiguin les parts verdes en grans quantitats, ja que poden causar molèsties digestives lleus.
Problemes habituals
- Virus de l'enfosquiment de la fruita (woodiness): Provoca fulles deformades, taques i fruits petits i durs; no té cura i cal eliminar les plantes afectades.
- Fusariosi: Fongs del sòl que causen marciment de les branques i groc a les fulles, sobretot en substrats mal drenats.
- Podridura de l'arrel per Phytophthora: L'excés de reg fa que les arrels es tornin negres i la planta s'afebleixi ràpidament.
- Aranyeta roja: Àcars que xuclen la saba de les fulles a l'estiu, sobretot en ambients secs i calorosos; es controlen amb humitat i acaricides específics.
- Nematodes: Cucs microscòpics que ataquen les arrels i redueixen l'absorció d'aigua i nutrients.
Usos
Es cultiva com a planta ornamental per a pèrgoles i tanques, i sobretot pel seu fruit, que es consumeix fresc, en sucs, xarops, postres i licors. A la indústria alimentària s'utilitza la polpa i l'extracte per a aromes i begudes.
És comestible?
El fruit madur es menja, tant la polpa gelatinosa com les llavors, que també són comestibles. La fruita verda no és apta per al consum.
Història i llegendes
Els pobles indígenes de l'Amèrica del Sud ja conreaven la passiflora abans de l'arribada dels europeus. Els missioners la van portar a Europa al segle XVII i el nom de flor de la passió va néixer per la interpretació simbòlica dels seus elements florals com els instruments de la Passió de Crist.
Ho sabies?
Les flors de Passiflora edulis són hermafrodites però tenen una autoincompatibilitat parcial, de manera que sovint necessiten pol·linització creuada per fructificar bé; per això els conreus comercials solen dependre d'abelles o de pol·linització manual.
Preguntes freqüents
Cada quant regar Passiflora edulis?
cada 4 dies. La Passiflora edulis, coneguda com a granadilla o fruita de la passió, és una planta tropical de fulla caduca en climes freds i perenne en zones càlides. Necessita un substrat que drenï bé i que no es quedi entollat, però que mantingui una humitat constant durant la temporada de creixement. Redueix el reg a l'hivern, quan el creixement s'alenteix i les arrels absorbeixen menys aigua. Introdueix el dit fins a 3 cm dins del substrat. Si està sec, regaràs; si encara nota humitat, espera. També pots aixecar el test: si és lleuger, té poca aigua i cal regar-la. Com que és una planta de creixement ràpid, en època de calor pot necessitar aigua gairebé cada dia en test petit.
Quanta llum necessita Passiflora edulis?
Ple sol (6-8 hores de sol directe al dia). La granadilla necessita molta llum per florir i fructificar. A l'exterior, un lloc assolellat i protegit del vent és ideal. Quan la llum és insuficient, la planta creix molt en llargada però dona poques flors i fruits. En interior, cal situar-la en el lloc més lluminós possible.
Quina temperatura prefereix Passiflora edulis?
18–30 °C. Passiflora edulis, la farigola de la passió o maracujà, és una planta tropical i subtropical que creix millor entre 18 i 30 °C. Tolera poc el fred sostingut i s'ha de protegir quan les temperatures baixen de 5 °C.
Passiflora edulis és tòxica per a gats i gossos?
És segura per a gats i gossos. No es considera tòxica per a gossos, gats ni infants segons les fonts consultades; el fruit madur és comestible i les fulles i les flors no tenen toxicitat coneguda. Convé evitar que els animals mastiguin les parts verdes en grans quantitats, ja que poden causar molèsties digestives lleus.
Quins són els problemes més habituals de Passiflora edulis?
Virus de l'enfosquiment de la fruita (woodiness): Provoca fulles deformades, taques i fruits petits i durs; no té cura i cal eliminar les plantes afectades. Fusariosi: Fongs del sòl que causen marciment de les branques i groc a les fulles, sobretot en substrats mal drenats. Podridura de l'arrel per Phytophthora: L'excés de reg fa que les arrels es tornin negres i la planta s'afebleixi ràpidament. Aranyeta roja: Àcars que xuclen la saba de les fulles a l'estiu, sobretot en ambients secs i calorosos; es controlen amb humitat i acaricides específics. Nematodes: Cucs microscòpics que ataquen les arrels i redueixen l'absorció d'aigua i nutrients.
Quan trasplantar Passiflora edulis?
Cada 1-2 anys en plantes joves; cada 2-3 anys quan la planta ja és adulta. La Passiflora edulis, coneguda com a maracujà o fruita de la passió, té arrels fines i superficials que es molesten amb facilitat. Cal fer els canvis de test amb cura, sense desfer el cep, i sempre amb un test amb forats de drenatge.
Com reproduir Passiflora edulis?
Esqueix de tija semi-llenyosa, Llavors, Acodament aeri. Triar una tija semi-llenyosa sana de l'any, d'uns 10-15 cm, amb almenys dos nusos. Fer un tall net just per sota d'un nus amb una navalla o tisores desinfectades. Retirar les fulles inferiors i deixar només una o dues fulles a la part superior. Humitejar un substrat lleuger format per perlita i torba i fer un forat amb un llapis. Introduir la base de l'esqueix uns 3 cm, aplicar-hi hormona d'arrelament si es vol i mantenir-lo en un lloc càlid i lluminós, sense sol directe, a uns 22-25 °C. Mantenir el substrat humit però no entollat. Les arrels solen aparèixer en 3 a 6 setmanes.
Com s'ha escrit aquesta guia
Verdiss escriu cada guia amb IA a partir de referències botàniques i comprova l'espècie a iNaturalist i Plants of the World Online (Kew). Els lectors poden valorar cada guia a l'app.
Fonts
La informació de Verdiss és orientativa. No mengis ni facis servir mai una planta com a remei només perquè ho digui una app: consulta un professional.