Com cuidar Pomera
Reg
La Pomera (Malus domestica 'Pomera') és un arbre de fruita de clima temperat que necessita un reg profund i espaiat, sobretot quan està en test o acaba de ser plantat. Les arrels fines són superficials, així que és millor regar a fons i deixar que la terra es ressequi una mica entre regs. En test, cal assegurar un bon drenatge perquè no li agrada tenir les arrels amb aigua aturada.
Cal regar-la avui?
Introdueix un dit uns 5 cm dins la terra del test o al voltant de l'arbre. Si la terra és seca en aquesta profunditat, toca regar. Si encara està humida, espera un o dos dies més. També pots aixecar el test: si pesa molt poc, necessita aigua.
Rega sempre a la base de l'arbre, sense mullar les fulles, i fes-ho al matí perquè la planta tingui temps d'assecar-se. Durant la floració i el desenvolupament dels fruits (de la primavera a l'estiu), la falta d'aigua fa caure la fruita i redueix la mida de les pomes.
Excés de reg
La Pomera és sensible a l'excés d'aigua perquè les seves arrels necessiten oxigen per funcionar. Quan la terra roman saturada, les arrels es podreixen i la planta no pot absorbir els nutrients.
Símptomes: Fulles grogues o marrons que cauen, creixement aturat, brots tous i una olor de terra humida o podrida. En casos greus, el tronc pot mostrar taques fosques a la base.
Solucions: Deixa de regar i millora el drenatge. En test, treu l'arbre, lleva la terra molla i substitueix-la per substrat nou amb perlita. Retalla les arrels podrides amb una eina neta i replanta en un test amb forats de drenatge.
Manca de reg
La Pomera no tolera la sequera prolongada, sobretot durant la floració i el creixement dels fruits. La manca d'aigua limita la mida de la pomera i pot debilitar l'arbre davant de plagues.
Símptomes: Fulles que es posen mustíes, s'enrotllen o es tornen marrons als marges, caiguda prematura de les flors o dels fruits petits, i terra que s'esquerda i es separa del test.
Solucions: Rega a fons fins que l'aigua surti pels forats de drenatge (en test) o que la terra quedi molla a 30 cm (al jardí). Repeteix el reg lentament perquè l'aigua penetri bé, ja que una terra molt seca tendeix a repel·lir-la. Afegeix mulching per conservar la humitat.
Llum solar
La Pomera necessita molta llum per florir bé i produir fruits dolços. Un lloc assolellat, ventilat i lluny de l'ombra d'altres arbres garanteix una bona collita i redueix el risc de malalties per humitat.
- Ideal: Ple sol · 6-8 hores de sol directe al dia, idealment de matinada i tot el matí
- Tolera: Ple sol, Semiombra
- El millor lloc de l'habitació: Lluny de la finestra
- Llum artificial: Al interior no és una planta adequada per viure permanentment. Si la cultives en test a l'interior durant poc temps, usa una llum LED de espectre complet de 1000 a 2000 lux durant 12-14 hores al dia, col·locada a 30-50 cm de la copa.
Poca llum
La Pomera necessita molta llum per fer flors i fruits. Amb poca llum, fa poques flors, creix tova i produeix pomes petites i poc dolces, i és més vulnerable a malalties fúngiques.
Símptomes: Creixement allargat i fràgil dels brots, fulles de color verd pàl·lid, poca o cap floració i fruits que no maduren bé.
Solucions: Trasllada l'arbre a l'exterior, en un lloc ple de sol, o poda les branques que fan ombra a la copa. Si està en test, col·loca'l al lloc més lluminós del jardí o terrassa.
Massa sol
Tot i que la Pomera tolera bé el sol directe, en estius molt calorosos i secs, la insolació excessiva pot cremar la pell dels fruits i estressar les arrels en test.
Símptomes: Taques marrons o blanquinoses a la pell de les pomes, fulles que es cremen als marges i terra del test que s'asseca molt ràpidament.
Solucions: Protegeix els fruits amb malla d'ombreig (30-40%) durant les hores més fortes de l'estiu. Augmenta el reg en aquests períodes i, en test, col·loca'l en una zona on rebi sol del matí i ombra parcial de la tarda.
Temperatura
El pomer Pomera (Malus domestica) és un arbre de fruita de clima temperat que necessita un hivern fred perquè les gemmes floreixin bé i una primavera sense gelades tardanes. Durant el repòs hivernal tolera molt bé el fred, però les flors i els fruits joves són molt sensibles a les gelades. Protegeix-lo de vents secs i de temperatures extremes a l'estiu.
- Ideal: 15–25 °C
- Tolera: -30–38 °C
- Zones de rusticitat: 3-8
Adobament
El pomer necessita nitrogen moderat, fòsfor i potassi per produir fruits de qualitat. Un excés de nitrogen estimula molts brots tendres i fulles, però poca fruita i més risc de malalties. Ajusta l'adob segons la salut de l'arbre i els resultats del sòl.
- Adob d'alliberament lent: Una vegada a l'any, a la primavera (finals de febrer o març), abans que surtin les fulles. Si el sòl és ric en matèria orgànica, pot no ser necessari.
- Compost madur de bona qualitat, Adob orgànic per a fruiters, Fertilitzant equilibrat NPK amb poc nitrogen (per exemple 10-10-10 o similar), Sulfat de potassi, si el sòl és pobre en potassi, Cendra de fusta en petites quantitats, per aportar potassi i calci
Substrat
El pomer prospera en un substrat lleugerament àcid o neutre, amb pH entre 6 i 7. Ha de tenir drenatge ràpid però també capacitat de retenir humitat, perquè les arrels no es ressequin entre regs. Les terres molt argiloses o compactes són el principal problema per a aquesta espècie.
- Substrat per a fruiters en test: Mescla de terra de jardí de qualitat amb un 30 % de compost madurat i un 20 % de perlita o argila expandida per evitar l'encharcament.
- Terra de jardí franca: Terra natural amb bona matèria orgànica, que pot retenir humitat sense encharcar-se. Ideal per plantar-lo directament a l'hort.
- pH 6–7
Trasplantament
Els pomers tenen arrels fines i sensibles a l'aigua estancada. Cal un test amb forats de drenatge generosos i un substrat que no es compacti. El millor moment és a la fi de l'hivern, quan l'arbre està en repòs i abans que brotin les gemmes.
- Cada quant: Cada 2-3 anys, o quan les arrels surten pel forat de drenatge
- Test nou: Un pomer Malus domestica 'Pomera' jove sobre portaempelt nan necessita un test de 30-40 litres. Després de cada trasplantament, augmenta el diàmetre del test uns 5-10 cm, sense passar-se de mida perquè l'arbre no entri en excés d'humitat.
- Època de trasplantament: Hivern, Primavera
Com trasplantar
- Treu l'arbre del test amb cura, inclinant-lo i estirant suaument del tronc a la base.
- Desfés suaument les arrels exteriors enrollades i retalla les que estiguin seques, negres o danyades.
- Col·loca l'arbre al centre del test nou, amb el punt d'empelt (la protuberància del tronc) de 5 a 10 cm per sobre del nivell del substrat.
- Omple els espais laterals amb el substrat nou i compacta'l amb les mans, sense trepitjar-lo fort.
- Rega abundantment fins que l'aigua surti pels forats de drenatge, i afegeix més substrat si cal.
Poda
La poda de la pomera ha de ser sobretot de formació i de manteniment. A l'hivern, quan l'arbre està en repòs, es fa la poda principal. A l'estiu només cal una poda lleugera per eliminar brots xuclons i branques molt denses.
Època de poda: Hivern, Estiu
Com podar
- Traieu primer la fusta morta, malalta o trencada, tallant fins al teixit sa.
- Elimineu els brots xuclons verticals que surten del tronc o de les branques principals.
- Mantingueu una copa oberta amb entre tres i cinc branques principals ben repartides al voltant del tronc.
- Escurceu les branques laterals i talleu sempre per sobre d'un borró que miri cap a fora, per dirigir el creixement cap a l'exterior.
- Retireu les branques que es creuen o es freguen entre elles, deixant només la més vigorosa.
- A l'estiu, pode lleugerament els brots verticals ja crescuts per evitar l'ombra excessiva i afavorir la maduració dels fruits.
Propagació
Empelt de rama o de costat · Hivern, Primavera
- Trieu una branca de pomera Malus domestica sana, d'un any, amb borrons ben formats, i talleu-la a finals d'hivern quan encara estigui en repòs.
- Escolliu un portaempelt jove de la mateixa família, preferiblement un peu de Malus domestica de pinyol o un portaempelt nan si voleu un arbre petit.
- Feu un tall net al portaempelt i inseriu-hi l'empelt amb la capa de cambium en contacte amb la del portaempelt.
- Lligueu la unió amb cinta d'empeltar i cobriu el tall amb cera o parafína per evitar que s'assequi.
- Reviseu al cap de tres o quatre setmanes; si el borró verd es manté viu, l'empelt ha prosperat.
Ullerat · Estiu
- A mitjan estiu, trieu un brot de l'any amb una branca madura i un borró sà a la base de la fulla.
- Feu una incisió en forma de T a la scorça del portaempelt i aixequeu-ne suaument les vores.
- Introduïu-hi el borró amb una mica de scorça, sense tocar-ne la part interior.
- Lligueu-ho amb cinta flexible i deixeu el borró descobert o amb una protecció transparent segons el model.
- Al cap de dues o tres setmanes, comproveu que el pecíol caigui fàcilment; llavors podeu tallar la part superior del portaempelt per a deixar brotar el borró.
Acodament · Primavera, Estiu
- Escolliu una branca jove i flexible de la pomera que estigui a prop del terra.
- Feu una petita ferida superficial a la scorça a la zona on la branca toca el sòl o on voleu que arreli.
- Enterreu aquesta part en un fossat poc profund amb terra humida i subjecteu-la amb una grapa de fusta o una pedra.
- Mantingueu la terra humida durant tota la temporada, però sense encharcar-la.
- Després d'un any, quan hagi arrelat, separeu la nova planta de la mare amb un tall net i traseu-la al lloc definitiu a la tardor o a la primavera següent.
Desinfecteu els estris entre una planta i una altra per evitar contagis, i feu la multiplicació en dies frescos i sense pluja.
Sobre la planta Pomera
També coneguda com: pomerar, pomera, poma
- Tipus de planta: arbre, fruiter
- Cicle de vida: perenne
- Distribució: Origen probable a les muntanyes del Tian Shan i zones properes d'Àsia central, on el seu avantpassat Malus sieversii és silvestre.
- Alçada adulta: 3-4 m en portaempelts, 6-10 m en peu franc
- Època de floració: Finals de primavera (abril-maig a l'hemisferi nord)
Mascotes · Persones
Mascotes: Segura · Persones: Lleugerament tòxica. Les llavors (pinyol) contenen amigdalina, un glucòsid cianogènic que pot alliberar cianur si es masteguen i s'ingereixen en quantitat. La polpa i la pell de la poma són segures. Cal evitar que els nens i les mascotes mastguin molts pinyols.
Problemes habituals
- Sarna del pomerar: Fongs (Venturia inaequalis) que produeixen taques marrons i aterciopelades a les fulles i als fruits, sobretot en primavera humida.
- Míldiu: Taques blanquinoses a brots i fulles, més freqüent en ambients ombrívols i amb poca ventilació.
- Carpocapsa: Larva que fa galeries dins del fruit, deixant-hi un forat i excrements; cal vigilar les pomes en desenvolupament.
- Pugó: Insectes que xuclen la saba dels brots tendres, provocant fulles enrotllades i creixement deformat.
Usos
Principalment un fruiter per al consum en fresc, per a compotes, sidra, melmelades i pastisseria. També és un arbre ornamental apreciat per la floració i la forma de la capçada, i la fusta s'utilitza en ebenisteria i com a combustible de fumera en carns i formatges.
És comestible?
Les pomes són comestibles en fresc, cuites o transformades. La pell i la polpa són segures; els pinyols no s'han de mastegar en quantitat.
Història i llegendes
Els pomerars han acompanyat els humans durant mil·lennis, des de la Ruta de la Seda fins a Europa. A la mitologia grega la poma apareix en el judici de Paris i en el jardí de les Hespèrides, i a la tradició europea l'arbre es vincula amb rituals de fertilitat i la recollida d'hivern. Als Països Catalans s'han conreat moltes varietats locals, algunes encara conservades en horts familiars.
Ho sabies?
Gairebé totes les varietats de poma que es mengen avui descendeixen d'un petit grup d'arbres del Tian Shan i, segons els estudis genètics, la seva base és Malus sieversii, tot i que el pomerar actual és un híbrid complex amb altres espècies de Malus.
Preguntes freqüents
Cada quant regar Pomera?
cada 7 dies. La Pomera (Malus domestica 'Pomera') és un arbre de fruita de clima temperat que necessita un reg profund i espaiat, sobretot quan està en test o acaba de ser plantat. Les arrels fines són superficials, així que és millor regar a fons i deixar que la terra es ressequi una mica entre regs. En test, cal assegurar un bon drenatge perquè no li agrada tenir les arrels amb aigua aturada. Introdueix un dit uns 5 cm dins la terra del test o al voltant de l'arbre. Si la terra és seca en aquesta profunditat, toca regar. Si encara està humida, espera un o dos dies més. També pots aixecar el test: si pesa molt poc, necessita aigua.
Quanta llum necessita Pomera?
Ple sol (6-8 hores de sol directe al dia, idealment de matinada i tot el matí). La Pomera necessita molta llum per florir bé i produir fruits dolços. Un lloc assolellat, ventilat i lluny de l'ombra d'altres arbres garanteix una bona collita i redueix el risc de malalties per humitat.
Quina temperatura prefereix Pomera?
15–25 °C. El pomer Pomera (Malus domestica) és un arbre de fruita de clima temperat que necessita un hivern fred perquè les gemmes floreixin bé i una primavera sense gelades tardanes. Durant el repòs hivernal tolera molt bé el fred, però les flors i els fruits joves són molt sensibles a les gelades. Protegeix-lo de vents secs i de temperatures extremes a l'estiu.
Pomera és tòxica per a gats i gossos?
És segura per a gats i gossos. Les llavors (pinyol) contenen amigdalina, un glucòsid cianogènic que pot alliberar cianur si es masteguen i s'ingereixen en quantitat. La polpa i la pell de la poma són segures. Cal evitar que els nens i les mascotes mastguin molts pinyols.
Quins són els problemes més habituals de Pomera?
Sarna del pomerar: Fongs (Venturia inaequalis) que produeixen taques marrons i aterciopelades a les fulles i als fruits, sobretot en primavera humida. Míldiu: Taques blanquinoses a brots i fulles, més freqüent en ambients ombrívols i amb poca ventilació. Carpocapsa: Larva que fa galeries dins del fruit, deixant-hi un forat i excrements; cal vigilar les pomes en desenvolupament. Pugó: Insectes que xuclen la saba dels brots tendres, provocant fulles enrotllades i creixement deformat.
Quan trasplantar Pomera?
Cada 2-3 anys, o quan les arrels surten pel forat de drenatge. Els pomers tenen arrels fines i sensibles a l'aigua estancada. Cal un test amb forats de drenatge generosos i un substrat que no es compacti. El millor moment és a la fi de l'hivern, quan l'arbre està en repòs i abans que brotin les gemmes.
Com reproduir Pomera?
Empelt de rama o de costat, Ullerat, Acodament. Trieu una branca de pomera Malus domestica sana, d'un any, amb borrons ben formats, i talleu-la a finals d'hivern quan encara estigui en repòs. Escolliu un portaempelt jove de la mateixa família, preferiblement un peu de Malus domestica de pinyol o un portaempelt nan si voleu un arbre petit. Feu un tall net al portaempelt i inseriu-hi l'empelt amb la capa de cambium en contacte amb la del portaempelt. Lligueu la unió amb cinta d'empeltar i cobriu el tall amb cera o parafína per evitar que s'assequi. Reviseu al cap de tres o quatre setmanes; si el borró verd es manté viu, l'empelt ha prosperat.
Com s'ha escrit aquesta guia
Verdiss escriu cada guia amb IA a partir de referències botàniques i comprova l'espècie a iNaturalist i Plants of the World Online (Kew). Els lectors poden valorar cada guia a l'app.
Fonts
La informació de Verdiss és orientativa. No mengis ni facis servir mai una planta com a remei només perquè ho digui una app: consulta un professional.