Com cuidar Allium sativum
Reg
L'all (Allium sativum) prefereix un substrat que s'assequi una mica entre regs, però no del tot. Les dents i els bulbs es podreixen si l'arrel roman entollada, així que és millor regar poc i sovint que molt de cop. Durant la formació del bulb, a la primavera i principis d'estiu, necessita aigua regular; quan les fulles comencen a groguejar i a secar-se, redueix el reg progressivament perquè el bulb madureixi i s'assequi.
Cal regar-la avui?
Introdueix el dit fins a 2 cm al substrat. Si està sec, rega. Si encara nota humitat, espera un o dos dies més. També pots aixecar el test: si és lleuger, cal aigua; si pesa molt, no reguis.
Rega sempre a la base de la planta, evitant mullar el coll del bulb i les fulles centrals, ja que la humitat estancada a l'interior afavoreix la podridura.
Excés de reg
L'all és una planta de la família de les liliàcies que s'adapta a sols secs i ben drenats de la Mediterrània. El seu bulb guarda reserves d'aigua i és molt sensible a l'excés, perquè l'arrel s'asfixia i el bulb es podreix ràpidament.
Símptomes: Fulles grogues i toves des de la base, olor desagradable al substrat, bulb tou o marró i arrels fosques i desfetes.
Solucions: Treu la planta del test, neteja les arrels, elimina les parts podrides amb una tisora desinfectada i deixa-la assecar uns dies a l'ombra. Replanta en substrat nou i ben drenat i espaia els regs.
Manca de reg
Tot i que és tolerant a la sequera gràcies al bulb, l'all necessita aigua constant durant el creixement de les fulles i la formació de les dents. Un període prolongat sense aigua frena el desenvolupament i fa que el bulb quedi petit.
Símptomes: Fulles estretes, rígides i de puntes seques, creixement lent i dents petites i poc consistents.
Solucions: Rega a fons fins que l'aigua surti pels forats de drenatge i després deixa que s'assequi la capa superficial. Recupera el ritme de reg gradualment per no provocar esquitxos d'humitat sobtada.
Llum solar
L'all necessita molta llum per formar fulles fortes i bulbs grossos. Com més sol rep durant la primavera i l'inici de l'estiu, més gran serà la collita de dents. A l'ombra creix alt i fi, i les dents surten petites.
- Ideal: Ple sol · 6-8 hores de sol directe al dia
- Tolera: Ple sol, Semiombra
- El millor lloc de l'habitació: Tocant a la finestra
- Llum artificial: Si el cultives a l'interior, un llum LED de cultiu de espectre complet col·locat a 20-30 cm de les fulles durant 12-14 hores al dia pot compensar la manca de sol. Sense aquesta llum, l'all dins de casa tendeix a debilitar-se.
Poca llum
L'all necessita molta llum solar per acumular reserves al bulb. Com que es cultiva per les dents, una llum insuficient fa que la planta gasti l'energia en fulles fines i deixi el bulb desenvolupar-se poc.
Símptomes: Tiges primes i allargades que es inclinen cap a la llum, fulles pàl·lides i poca formació de dents.
Solucions: Trasllada la planta a la finestra més assolellada, preferiblement orientada al sud, o a l'exterior en un lloc ple de sol. Si no és possible, afegeix llum LED de cultiu.
Massa sol
Tot i que tolera el sol directe, l'all pot patir en dies de calor extrema sobre 30 °C, sobretot si el substrat està sec. La calor intensa estressa les fulles i pot reduir la qualitat del bulb.
Símptomes: Puntes de les fulles cremades i de color marró clar, fulles que es marcen i es tornen rígides i substrat que s'asseca molt ràpidament.
Solucions: Durant les hores més fortes, ombreja la planta amb una malla de 30 a 50 % o mou-la a una zona de semiombra. Mantén el reg regular perquè el substrat no s'assequi del tot.
Temperatura
L'all (Allium sativum) és una planta molt resistent al fred que necessita un període de fred hivernal per formar bulb. Creix millor entre 10 i 24 °C. Els bulbs es planten a la tardor i es recullen a l'estiu, quan les fulles comencen a groguejar.
- Ideal: 10–24 °C
- Tolera: -20–35 °C
- Zones de rusticitat: 3-9
Adobament
L'all necessita nitrogen sobretot a la fase de creixement de fulla, entre el final de l'hivern i la primavera. Quan els bulbs comencen a formar-se, a finals de primavera, cal reduir el nitrogen perquè no es desequilibri la planta. El fòsfor i el potassi ajuden a formar bulbs sòlids i ben curats.
- Adob d'alliberament lent: una vegada a l'any, a la tardor, abans de plantar els dents, barrejant compost madur al sòl
- compost madur, fertilitzant orgànic ric en nitrogen per a hortalisses de fulla, purí d'ortiga diluït, fems ben curat, fertilitzant equilibrat de llibertat lenta amb nitrogen moderat
Substrat
L'all (Allium sativum) necessita un sòl ben drenat i ric en matèria orgànica. Si l'aigua s'encharca, els bulbs es podreixen i el cultiu s'arruïna. Prefereix un pH neutre o lleugerament àcid, entre 6 i 7,5.
- Substrat per a bulbs i ceba: Mescla de terra de jardí sense compactar, perlita i una mica de compost ben descompost, en proporció aproximada de 2 a 1 a 1.
- Terra de jardí ben drenada: Terra de jardí barrejada amb sorra gruixuda i compost madur, sense zones que s'encharquin després de la pluja.
- pH 6–7.5
Trasplantament
L'all (Allium sativum) es cultiva habitualment com a bulb, i els seus bulbs s'han de plantar en un test ample però poc profund, amb sòl que drena bé. Al test, els dents es mantenen a prop de la superfície i poden créixer sense ofegar-se.
- Cada quant: cada any o dos anys, o quan els bulbs han omplert el test
- Test nou: Test de 15 a 20 cm de diàmetre amb forats de drenatge, per a 4 o 5 bulbs
- Època de trasplantament: Tardor, Primavera
Com trasplantar
- Treu amb cura la planta del test vell sacsejant-ne el substrat i desfent suaument les arrels.
- Separa els bulbs del grup i descarta els que siguin tous, tacats o amb moho.
- Omple una mica el test nou amb substrat fins que la base del bulb quedi a uns 2 cm de la superfície.
- Col·loca cada dent o bulb amb la punta cap amunt i separats uns 8 a 10 cm entre ells.
- Omple els buits amb substrat, premsa lleugerament i no enterris el coll del bulb.
- Rega fins que l'aigua surti pels forats de drenatge i col·loca el test en un lloc lluminós.
Poda
A l'all no es poda en el sentit estricte de tallar branques, sinó que es retiren les espigues florals i les fulles velles o danyades. Fes-ho amb eines netes per evitar transmetre malalties.
Època de poda: Primavera, Estiu
Com podar
- Quan vegis que apareix una tija floral recta (l'espiga), talla-la just per sota de la inflorescència tan aviat com sigui visible.
- Fes el tall amb tisores netes i afilades, a la base de la tija, procurant no danyar les fulles properes.
- Si cal, retira també les fulles grogues o amb taques, començant per les més baixes i separant-les des de la base.
- Un cop acabat, no deixis restes vegetals malalt a terra; retira-les de l'hort o porta-les al contenidor de residus verds.
- Repeteix el procés cada pocs dies durant la primavera i l'inici de l'estiu, fins que la planta comenci a assecar-se de manera natural.
Propagació
Plantació de cavallons (grans de all) · Tardor, Hivern
- Separa els grans de la carbassa d'all sense pelar-los, deixant la pell de cada gra intacta.
- Escull els grans més grossos i sans; els petits donen bulbs més petits.
- Planta cada gra amb la punta cap amunt a uns 5 cm de profunditat i a uns 10-15 cm entre ells.
- Deixa uns 30 cm entre fileres i rega suaument després de plantar.
- Cobreix amb una capa de palla o encoixinat per protegir els grans del fred intens.
Multiplicació per bulbils aeris (all de flor) · Estiu, Tardor
- Quan les flors de l'all de flor s'assequen, recull les petites bulbils que apareixen al cap floral.
- Deixa-les assecar a l'ombra durant uns dies en un lloc ventilat.
- Sembra-les en un semiller a 1 cm de profunditat a la tardor.
- Espera 1 o 2 anys perquè els bulbils arribin a una mida útil per collir.
- Mantén el terreny lleugerament humit però sense encharcar-lo durant el primer any.
Per a un bon resultat, planta els grans just abans de l'arribada de les primeres pluges fortes de la tardor, i mai en terra gelada. Recorda que l'all es propaga de manera vegetativa: els bulbs que en surten són clons de la planta mare, de manera que la varietat es manté.
Sobre la planta Allium sativum
També coneguda com: all comú, all de cuina, all cultivat
- Tipus de planta: bulb, herba
- Cicle de vida: perennial (cultivat com a anual)
- Distribució: Originari d'Àsia central i occidental; el seu origen silvestre exacte no és clar perquè fa segles que està domesticat.
- Alçada adulta: 30-60 cm
Mascotes · Persones
Mascotes: Tòxica · Persones: Lleugerament tòxica. Conté disulfurs orgànics i S-alk(en)il-cisteïna sulfòxids que poden causar anèmia hemolítica en gossos, gats i cavalls, sobretot en ingestes grans. Els símptomes inclouen vòmits, diarrea, debilitat i orina fosca. Als humans en pot causar molèsties gastrointestinals si se'n menja molt cru.
Problemes habituals
- Podridura basal (Fusarium): Les arrels i la base del bulb es tornen rosades i després marrons i es podreixen. Es favoreix amb excés de reg i mal drenatge.
- Podridura blanca (Sclerotium cepivorum): Apareix un miceli blanc cotonós a la base del bulb amb petits esclerots negres. És persistent al sòl i cal rotar els cultius.
- Trips: Petits insectes que deixen taques platejades a les fulles i en debiliten el creixement.
- Òxid (Puccinia allii): Taques ataronjades a les fulles que les fan envellir abans de temps. Millora amb ventilació i evitant mullar el fullatge.
Usos
Culinàriament és un dels condiments més usats al món, present en gairebé totes les cuines mediterrànies i asiàtiques. En medicina tradicional s'ha emprat per la seva acció antisèptica, i a la indústria s'extreu per a aromes i suplements. En jardineria també es fa servir com a planta companya per repel·lir plagues.
És comestible?
Es mengen els bulbs (cabells) i les fulles tendres. Els bulbs es poden consumir crus, cuinats, en pols o en extracte; les fulles tendres en amanides.
Història i llegendes
Els egipcis el feien servir fa més de 4.000 anys, i se n'ha trobat en tombes com a ofrena. A l'antiga Grècia i a Roma es considerava un aliment que donava força als soldats i als treballadors. En moltes cultures populars se li atribuïen poders per allunyar els mals esperits.
Ho sabies?
Un bulb d'all pot formar fins a una dotzena de cabells, cadascun dels quals és un bulb nou capaç de créixer per si sol.
Preguntes freqüents
Cada quant regar Allium sativum?
cada 7 dies. L'all (Allium sativum) prefereix un substrat que s'assequi una mica entre regs, però no del tot. Les dents i els bulbs es podreixen si l'arrel roman entollada, així que és millor regar poc i sovint que molt de cop. Durant la formació del bulb, a la primavera i principis d'estiu, necessita aigua regular; quan les fulles comencen a groguejar i a secar-se, redueix el reg progressivament perquè el bulb madureixi i s'assequi. Introdueix el dit fins a 2 cm al substrat. Si està sec, rega. Si encara nota humitat, espera un o dos dies més. També pots aixecar el test: si és lleuger, cal aigua; si pesa molt, no reguis.
Quanta llum necessita Allium sativum?
Ple sol (6-8 hores de sol directe al dia). L'all necessita molta llum per formar fulles fortes i bulbs grossos. Com més sol rep durant la primavera i l'inici de l'estiu, més gran serà la collita de dents. A l'ombra creix alt i fi, i les dents surten petites.
Quina temperatura prefereix Allium sativum?
10–24 °C. L'all (Allium sativum) és una planta molt resistent al fred que necessita un període de fred hivernal per formar bulb. Creix millor entre 10 i 24 °C. Els bulbs es planten a la tardor i es recullen a l'estiu, quan les fulles comencen a groguejar.
Allium sativum és tòxica per a gats i gossos?
És tòxica per a gats i gossos: mantén-la fora del seu abast. Conté disulfurs orgànics i S-alk(en)il-cisteïna sulfòxids que poden causar anèmia hemolítica en gossos, gats i cavalls, sobretot en ingestes grans. Els símptomes inclouen vòmits, diarrea, debilitat i orina fosca. Als humans en pot causar molèsties gastrointestinals si se'n menja molt cru.
Quins són els problemes més habituals de Allium sativum?
Podridura basal (Fusarium): Les arrels i la base del bulb es tornen rosades i després marrons i es podreixen. Es favoreix amb excés de reg i mal drenatge. Podridura blanca (Sclerotium cepivorum): Apareix un miceli blanc cotonós a la base del bulb amb petits esclerots negres. És persistent al sòl i cal rotar els cultius. Trips: Petits insectes que deixen taques platejades a les fulles i en debiliten el creixement. Òxid (Puccinia allii): Taques ataronjades a les fulles que les fan envellir abans de temps. Millora amb ventilació i evitant mullar el fullatge.
Quan trasplantar Allium sativum?
cada any o dos anys, o quan els bulbs han omplert el test. L'all (Allium sativum) es cultiva habitualment com a bulb, i els seus bulbs s'han de plantar en un test ample però poc profund, amb sòl que drena bé. Al test, els dents es mantenen a prop de la superfície i poden créixer sense ofegar-se.
Com reproduir Allium sativum?
Plantació de cavallons (grans de all), Multiplicació per bulbils aeris (all de flor). Separa els grans de la carbassa d'all sense pelar-los, deixant la pell de cada gra intacta. Escull els grans més grossos i sans; els petits donen bulbs més petits. Planta cada gra amb la punta cap amunt a uns 5 cm de profunditat i a uns 10-15 cm entre ells. Deixa uns 30 cm entre fileres i rega suaument després de plantar. Cobreix amb una capa de palla o encoixinat per protegir els grans del fred intens.
Com s'ha escrit aquesta guia
Verdiss escriu cada guia amb IA a partir de referències botàniques i comprova l'espècie a iNaturalist i Plants of the World Online (Kew). Els lectors poden valorar cada guia a l'app.
Fonts
La informació de Verdiss és orientativa. No mengis ni facis servir mai una planta com a remei només perquè ho digui una app: consulta un professional.